Neix la Red estatal por el Derecho a la Energía (ReDE) i alertem que la nova estratègia contra la pobresa energètica exclou cinc mesures clau

El passat 11 de setembre, el Govern espanyol va presentar l’esborrany de la nova Estratègia Nacional de Pobresa Energètica (ENPE 2026-2030), per al qual ha obert un període d’al·legacions que acabarà el pròxim 10 d’octubre.

La ENPE és la brúixola que ha de guiar les polítiques en aquesta matèria durant els pròxims anys, i és molt preocupant que no s’hagin inclòs les mesures que les organitzacions que defensen el dret a l’energia fa anys que reclamem.

Avui s’ha presentat, justament, la Red estatal por el Derecho a la Energía (ReDE), que agrupa les setze organitzacions socials i de l’àmbit energètic que, des de 2020, hem estat liderant reclamacions de tanta importància com la consolidació de la prohibició dels talls de subministrament en les llars vulnerabilitzades o l’automatització del bo social.

L’Estat espanyol té una de les majors taxes de població de la Unió Europea (20,8%) que no pot mantenir casa seva prou calenta a l’hivern, com reflecteixen les dades publicades per l’agència estadística Eurostat (referents a 2023). Després d’analitzar l’esborrany de la nova ENPE, la ReDE hem conclòs que, tal com està redactada, no permetrà abordar la greu situació de pobresa energètica que afecta milions de persones en l’Estat espanyol.

Aquesta nova estratègia manca d’objectius ambiciosos, concrets i mesurables, com la de reducció del fenomen de la pobresa energètica o l’erradicació dels talls de subministrament a llars vulnerables. Per aquest motiu, la ReDE presentarem un paquet d’al·legacions conjuntes perquè s’incloguin una sèrie de mesures clau que facin de l’Estratègia Nacional de Pobresa Energètica una eina realment útil.

Les principals mesures que reclamem que s’incloguin són:

• Prohibició explícita dels talls de subministrament a llars vulnerabilitzades i condonació del deute acumulat, tant per a alliberar les llars vulnerabilitzades d’una càrrega financera inassumible, com per a permetre la seva inclusió en itineraris d’accés segur i estable a l’energia.
• Automatització total del Bo Social elèctric, eliminant tràmits complexos i millorant la coordinació entre serveis socials i empreses per a assegurar que cap llar elegible quedi fora del benefici, així com l’ampliació dels descomptes actualment disponibles.
• Redefinició de “client vulnerable” perquè inclogui en les llars en situació de vulnerabilitat, estiguin o no en una comercialitzadora del mercat regulat i estiguin o no acollits al Bo Social. Entre el 60 i el 80% dels potencials beneficiaris del Bo Social no el tenen aplicat, per la qual cosa queden injustament exclosos.
• Destinar programes específics i recursos propis a la rehabilitació energètica d’habitatges de llars en situació de vulnerabilitat, en lloc d’integrar-los únicament en programes generals oberts a tota la població, ja que aquests últims no han resultat eficaços per a arribar a aquestes llars.
• Participació efectiva i vinculant de la ciutadania i de les entitats socials en els espais de presa de decisions, acompanyada de majors nivells de transparència i accessibilitat.

És especialment preocupant l’omissió de la prohibició de talls en l’esborrany de la ENPE. La prohibició temporal de talls de subministrament, que s’ha anat prorrogant des de 2020 és un dic de contenció imprescindible per a evitar una ona de talls sense precedents. Actualment, la vigència d’aquesta mesura caduca el 31 de desembre de 2025. Les entitats han reclamat al Govern que sigui clar respecte a la seva voluntat de mantenir aquesta mesura clau.

La Red estatal por el Derecho a la Energía farem un seguiment actiu de totes les mesures i pressionarem tant com sigui necessari per a aconseguir que tothom tingui garantit el seu dret a l’energia.