ARTICLE 1. Com funciona el mercat

Del joc del calamar al joc de l’electricitat
Comencem la primera entrega fent una referència a una sèrie molt comentada durant les darreres setmanes. Els rics s’aprofiten de persones vulnerabilitzades(1) per passar-ho bé, lucrar-se i seguir aprofitant-se de les desigualtats socials.

En aquest cas el joc es basa a sobreviure a través de pujar o baixar el preu de la llum. Si estàs al mercat regulat amb la coneguda tarifa PVPC(2) o al mercat lliure amb tarifa indexada veuràs que el preu del quilowatt hora (kWh) varia cada mes i cada persona assumeix el risc de les pujades de preu a les subhastes horàries del mercat majorista. Per altra banda, si tens contractada una tarifa fixa al mercat lliure el preu del kWh serà cada mes el mateix, però el risc de les pujades de preu a les subhastes horàries del mercat majorista l’assumeix la comercialitzadora.

L’experiència de la gestió energètica ens diu que per fer comparatives òptimes s’ha d’agafar factures i preus al llarg de tot un any. Els resultats demostren que del 100% de les comparatives realitzades acaben guanyant les comercialitzadores del mercat regulat i les del mercat lliure amb tarifes indexades, amb preus de mitjana per sota dels preus de comercialitzadores amb tarifes fixes. Malgrat aquesta evidència, si els preus de subhasta horària al mercat majorista són molt elevats, com els darrers mesos, acaba perdent tota la societat, a no ser que siguis del consell d’administració d’una de les empreses de l’oligopoly energètic(3).

A qui afecta quan els preus estan pels núvols o es torna a batre rècords?
Quan la ciutadania, les empreses o qualsevol organització contracta la llum a una empresa comercialitzadora, ha de saber si està al mercat regulat o al mercat lliure, i en cas d’estar al mercat lliure també ha de saber si té una tarifa fixa o una tarifa indexada.

Les persones que estiguin al mercat regulat veurien a la seva factura que es tracta de la tarifa PVPC (Preu Voluntari al Petit Consumidor) i només hi ha 5 comercialitzadores principals que la puguin oferir. Els preus de l’energia elèctrica (euros/kWh) seran diferents cada període de facturació, ja que depenen directament dels preus del mercat majorista, allà on es determina el preu horari de la llum. Per tant, el risc que el preu del mercat majorista sigui més car o més barat l’assumeixen les persones usuàries finals. Passa el mateix amb les tarifes indexades del mercat lliure, però com que aquest tipus de tarifa la té molt poca gent i requereix profunditzar ho deixarem per una altra ocasió. L’important és deixar clar que tant la tarifa PVPC del mercat regulat com la indexada del mercat lliure són anualment més econòmiques. Volem deixar clar la temporalitat anual, ja que per poder fer comparatives sempre s’agafen períodes d’un any per la diferència de preus que hi ha cada mes i el període d’activitat de les empreses comercialitzadores. Després de presentar les tarifes del mercat lliure exposarem amb més claredat el motiu.

Per altra banda, les comercialitzadores del mercat lliure, unes 650 empreses registrades, que ofereixen preus fixes cada mes, poden tenir l’avantatge de tenir preus més baixos en els pocs mesos que el preu de la llum al mercat majorista (subhasta) és molt elevat i no impacta tant a la factura. Moltes d’aquestes empreses aprofiten els pocs mesos en què el preu de l’electricitat és elevat per fer campanyes comercials tot exposant que són més barates. Però si realment estiguessin ofertant preus més barats que el mercat majorista al llarg de l’any, entrarien en números vermells i tindrien pèrdues. De fet, moltes comercialitzadores poden patir fortament aquesta situació, com ja ha notificat la cooperativa d’energies renovables Som Energia.

Per entendre aquest entramat podem fer el símil amb les gasolineres: normalment anem a omplir el dipòsit de diesel o gasolina al preu del dia. Uns dies a 1,426 e/litre, altres a 1,119 e/litre, altres de més cars a 1,711 e/litre, etc. Aquesta seria la tarifa regulada PVPC o la lliure indexada del mercat elèctric. En cas que existissin gasolineres on fos possible signar un contracte amb un únic preu dels carburants fixe durant tot l’any, aquestes gasolineres haurien de vigilar que el preu real del petroli de mitjana mai no podria ser superior al que estan oferint, per sobre de la mitjana que calculessin, a 1,500 e/litre o algun altre preu que s’acosti més als possibles preus elevats. Però què passa al mercat elèctric o què passaria a les gasolineres: les empreses s’encarreguen d’establir preus per sobre del que calculen que hi haurà durant tot el període, normalment anual.

Per tant, les comparatives anuals d’estudis energètics ens porten a concloure que la tarifa regulada PVPC o les indexades del lliure seran sempre més barates que les fixes (tarifes planes) del mercat lliure.

Formació del preu a subhasta
En primer lloc, cal entendre com es conforma el preu de l’electricitat a la subhasta horària (cada hora n’hi ha una) de preus marginalistes. A través d’aquest mecanisme es paga el mateix preu per tota l’electricitat subhastada, independentment del cost de cadascuna de les tecnologies de generació que hi participin. La tecnologia que defineix el preu final és el de la última en entrar a subhasta. Totes les comercialitzadores que compren electricitat per les seves usuàries ho fan a aquest últim preu i, de moment, totes les centrals de generació cobren l’electricitat generada a aquest mateix preu.

Diàriament Red Eléctrica Española informa a les empreses generadores d’energia de l’estimació de demanda d’electricitat, per hores, del dia següent. Fet això, és OMIE (Operador del Mercado Ibérico de Energía) qui gestiona la cassació intradiaria de preus tant d’Espanya com de Portugal i, mitjançant un algoritme anomenat Euphemia, es va determinant el preu al que es pagarà la generació cada hora del dia següent. Aquesta manera de fixar preus no és particular d’Espanya i de Portugal; és el funcionament general del mercat elèctric europeu.

Explicades les regles de funcionament generals, cal entendre aleshores quina funció tenen les diferents tecnologies en la fixació de preus, què són els contractes bilaterals de compravenda d’energia i de quina manera la propietat de la generació condiciona el resultat final diari. Tot això ho abordarem en detall al següent article.

(1) S’opta pel terme vulnerabilitzada en comptes de vulnerable, ja que és el sistema de la societat on vivim qui vulnerabilitza a les persones, ja que creiem amb contundència que amb altres polítiques socials i prioritats es podria revertir la situació de vulneració.
(2) Pel cas d’Endesa té una opció al mercat regulat amb nom d’Energia Siglo XXI amb factures de color rosa i l’opció al mercat lliure d’Endesa Energía SAU de color blau.
(3) Es coneix com Oligopoly Elèctric les 5 empreses principals del sector: Endesa, Naturgy, Iberdrola, EDP i Repsol-Viesgo.