En la Sessió II es van exposar les propostes d’acció, de línies següents línies de treball i d’organització.
PROPOSTA 1: Campanya de desobediència al decret d’autoconsum
Descripció: crear una aliança per promoure la desobediència al decret que restringeix / prohibeix l’autoconsum. Campanya de comunicació per denunciar el decret, campanya de suport a empreses i particulars que fan autoconsum, campanya de promoció de l’autoconsum entre particulars, empreses i ajuntaments. Això últim es podria realitzar amb kits d’autoconsum a preu raonable, que ja s’estan començant a oferir. 50 o 100 persones (o tantes com puguem) declaren públicament que a casa / negocis van a seguir mantenint els seus instal · lacions solars sense declarar-les en el registre d’instal · lacions d’autoconsum, per considerar que la reforma és injusta, il · legítima, etc. Aquesta declaració col · lectiva, pública i organitzada és seguida d’una altra acció on 500 o 1000 persones s’autoinculpen pels mateixos motius. Alhora vam organitzar una campanya de comunicació que explica els motius i justifica la nostra acció.
Actors implicats: persones particulars, empreses, alcaldes / es, regidor @ s, partits polítics, i altres organitzacions socials.
Duració: 1 any Data d’inici: octubre-novembre
PROPOSTA 2: Denunciant la pobresa energètica
Descripció: Estem al començament de la tardor, i en breu les temperatures començaran a caure i a ser més patents els efectes de la pobresa energètica. Hem posar de relleu les nefastes conseqüències del nostre model energètic. Per això la proposta és: que el mateix dia en desenes de llocs fem concentracions de persones (prèvia convocatòria als mitjans) que portin llanternes (o torxes) i llegeixin un manifest sobre els milers de persones que aquest hivern no tindran accés a més llum que la d’aquestes llanternes. És important relacionar pujada de la llum, empobriment, drets humans, els causants, Govern i UNESA i les alternatives ciutadanes.
Actors implicats: associacions de veïns, regidor @ s, alcaldes / es, altres organitzacions socials.
Durada: 1 dia. Data d’inici: novembre-desembre
PROPOSTA 3: Moció municipal “Sobirania energètica”
Descripció: promoure que els ajuntaments aprovin en els seus plens mocions que declarin el seu municipi “per la sobirania energètica”, “zona democratitzada energèticament”, o semblant.., alhora que posa en marxa un pla de mesures que condueixin a aquest objectiu. El pla ha d’incloure una sèrie de mesures mínimes (elaborat per nosaltres).
Actors implicats: regidor@s i alcaldes/es d’ajuntaments catalans (començant pels “lliures de fracking”).
Durada: 6 mesos Data d’inici: octubre
PROPOSTA 4: Rebuig al canvi de comptador elèctric
Descripció: a la vista que els nous comptadors digitals d’electricitat seran una realitat (per ordre ministerial del 28 de desembre de 2007) per a tothom abans de finals de 2018 i que aquests comptadors envien informació sobre el nostre consum elèctric amb gran precisió cada 10 segons a la companyia distribuïdora, dels quals es pot deduir informació sensible sobre la nostra intimitat, es fa necessària una campanya de rebot a la instal·lació de dits comptadors (“smartmeters” n’hi diuen). El fet que les companyies d’UNESA tinguin accés a la nostra intimitat sense cap obstacle legal i a gestionar les nostres dades personals com creguin convenient (fins i tot per fer negoci) exigeix un rebuig frontal a la seva instal·lació. Aquesta campanya podria consistir en: una declaració pública de rebot als comptadors per les raons exposades a la que anessin adherint-se persones i ens de diferent naturalesa, la difusió als mitjans de comunicació de la iniciativa, la creació d’una xarxa de suport a les persones a les quals els vagi tocant el torn d’instal·lació.
Actors implicats: associacions de veïns i consumidors, regidor@s, alcaldes/es, altres organitzacions socials.
Durada: 1 any. Data d’inici: novembre
PROPOSTA 5: Re-municipalització de xarxes elèctriques (i altres infraestructures energètiques)
Descripció: la “Re-municipalització” la podem entendre com un procés orientat a promoure la propietat i gestió local i regional de les energies renovables i d’altres infraestructures energètiques, com un pas més per aconseguir la sobirania energètica de la ciutadania a través de la “economia social de l’energia “, és a dir, projectes cooperatius. Entre MOLTS exemples possibles podríem parlar de cooperatives d’energies renovables (instal·lació, serveis, distribuïdors, com el referent de Som Energia), projectes orientats a la dimensió social i estructural de l’eficiència energètica (en contraposició a la obsessió tecnològica optimista). És a dir, cooperatives d’ús compartit de cotxes o d’electrodomèstics o projectes de promoció o rehabilitació d’habitatge públic orientat a la reducció del consum energètic a través de l’ús compartit d’espais i electrodomèstics (ús col.laboratiu). Al camp agrícola és podria promoure l’ús compartit de recursos agrícoles com tractors i altres maquinàries, projectes agro-ecològics i cooperatius de recuperació de la gestió forestal associada a plantes de biomassa, etc.
Actors implicats: alcaldes/es, regidor@s, associacions veïnals, altres organitzacions socials.
Durada: 1 any. Data d’inici: novembre.
PROPOSTA 6: Salvació d’instal·lacions fotovoltaiques
Descripció: la societat no pot permetre que les instal·lacions fotovoltaiques dels productors independents caiguin en mans de l’Oligopoli. Per això es poden crear fórmules concretes de co-propietat per a “salvar-les”. Caldria crear un subjecte de solidaritat que centralitzés la informació (d’instal·lacions en perill i persones / empreses disposades a salvar) i gestió de la “salvació”, ja sigui directament o mitjançant mètodes indirectes com el crowdfunding.
Actors implicats: propietaris d’instal·lacions en perill, empreses i cooperatives, altres organitzacions socials.
Durada: 6 mesos Data d’inici: octubre
PROPOSTA 7: Tòxic Tour de l’Energia en terres catalanes.
L’experiència dels Toxic Tours realitzats per diferents grups en resistència a agressions socioa-ambientals a l’Equador, Colòmbia o a Mèxic, han donat a llum a que els diferents grups d’afectat/des ambientals hagin pogut conèixer de primera mà altres situacions, altres perspectives, i s’hagin pogut fer una idea més completa del problema. Es tracta de fer un recorregut col·lectiu en autobús, en bici, tren o com es cregui, a punts clau del territori, convidats pels grups locals de lluita en aquells punts. A més, s’ha aconseguit la convivencialitat dels diferents grups de treball, cosa que ha facilitat l’articulació d’una xarxa que s’autoconvoqui puntualment per a prendre accions que superen l’escala dels propis grups. En aquest cas, és una manera de crear xarxa, de formar-nos i de fer-ho no només amb fe sinó també amb alegria.
Actors implicats: grups de defensa del territori (antifracking, prospeccions petrolieres a l’Empordà, anti-nuclears, Càstor, Terres de l’Ebre, Anti-MAT, Quart cinturó, etc), grups de transició, projectes energètics alternatius, grups locals de Som Energia, moviment anti-nuclear, grups naturalistes, etc.
Durada: Sortides d’1-2 dies. Data d’inici: quan es cregui convenient. Se’n pot fer una d’àmplia i més llarga. O d’un dia a comarques o províncies determinades.
PROPOSTA 8: Destil·lar una pregunta pel Multirefèrendum 2014
Descripció: El diumenge 6 d’octubre es farà la presentació de la proposta de ‘Multireferèndum 2014′ que llença Som lo que Sembrem per a les pròximes eleccions europees. La proposta està oberta a totes les temàtiques. En aquests temps de crisi i de revoltes necessàries ens conviden a treballar plegats en la construcció de formes més democràtiques de societat, i ens animen a formar part d’aquesta acció incipient però ambiciosa i amb visió de futur. La proposta és destil·lar una pregunta sobre el tema de l’energia que poguem incorporar al multireferndum.
Objectius Multireferèndum 2014:
“Convocar i autoorganitzar un referèndum múltiple que permeti el posicionament de la societat catalana en relació a les ILP blocades per les institucions parlamentàries en els últims temps; amb la possibilitat que altres qüestions d’actualitat, vehiculades per entitats materialment implicades en la problemàtica, hi siguin incloses
Cultivar un dispositiu tècnic per aquest procés, capaç d’ampliar al màxim les possibilitats de participació en el mateix. Acabada aquesta primera experiència, es pot posar a disposició pública, sense patent, perquè pugui ser reproduït lliurement per aquelles iniciatives de caràcter local o nacional interessades a promoure processos populars de posicionament polític, fins a fer-los massius i habituals”
Participar al multireferèndum, plantejant una pregunta sobre energia, pot servir per engrescar la feina de construcció participativa-difusió de model, debat social sobre el tema i extensió de la idea.
Actors implicats: la xarxa que s’està generant per la campanya del multireferèndum. La xarxa que construirem, mitjançant jornades, xerrades, articles d’opinió, un petit grup de treball (o comissió) per destil·lar la pregunta.
Durada: octubre-maig 2014 (eleccions europees) Data d’inici: 6 d’octubre 2014
PROPOSTA 9 : Oposició frontal a la MAT fins aconseguir el seu bloqueig
El sistema elèctric plantejat pel lobby elèctric, mitjançant el “gobierno de España” i amb connivència total del govern de Catalunya, consisteix en un model centralitzat, amb potents sistemes de producció no renovable, i que necessita de grans línies de transport de gran potència i molt alta tensió (MAT), a part de grans subestacions per a transformació i distribució.
Aquest model caduc i suïcida, per un país com el nostre, amb una dependència energètica de l’exterior altíssima , és al que cal trencar.
La millor manera de forçar l’inici de la ruptura, és fer oposició total a les noves xarxes de transport. Oposició a qualsevol nou traçat de la xarxa de transport, tant a nivell nacional com d’interconnexió amb França. Si se’ls limita la capacitat de venda a Europa, el sistema plantejat caurà pel seu propi pes degut als seus enormes excedents pel que fa a la capacitat elèctrica.
Actualment ens trobem que han començat les obres de construcció del segon tram de la MAT, entre Bescanó i Santa Llogaia d’Àlguema. Un traçat de 44 kms i 118 torres, amb una capacitat de transport aproximada de 6000 MW(3000 MW per 2 circuits). Ara és el moment idoni per les circumstàncies cojunturals per aturar aquesta infraestructura.
Si no bloquejem la MAT, donarem vida al model actual i impossibilatarem cap mena de transició de model i menys cap a la sobirania energètica de Catalunya i dels catalans.
Actors implicats: persones particulars, empreses, alcaldes / es, regidor @ s, partits polítics, altres organitzacions socials,…
Durada: sense determinar Data d’inici: com més aviat millor
PROPOSTA 10: Promoure la creació de grups de treball per la mobilitat sostenible
La creació d’aquests grups hauria de respondre a la creixent fal·làcia de que s’aposta per una mobilitat sostenible, quan en realitat s’intenta mercantilitzar el transport públic i portar-lo a ser rendible econòmicament, afavorint sempre a aquells que tenen poder econòmic, ja que la seva mobilitat, no es veu reduïda o limitada poden pagar pàrquings, zones blaves, etc. En definitiva es perjudica la mobilitat d’una gran majoria quan aquesta societat capitalista exigeix que les persones tinguin gran mobilitat.
Els grups haurien d’abordar la mobilitat des de la sostenibilitat però sobretot inicialment des de la vesant social. Es tracta de convèncer a la gent de que agafi el bus, metro o bici però primer hem d’obligar als ajuntaments i generalitat a afavorir com cal aquesta via.
Els plans de mobilitat urbana sostenible, obligatoris a totes les poblacions amb més de 50.000 habitants o capitals de comarca, són una eina que permet fer un seguiment i una denúncia de com s’enfoca aquesta mobilitat. Per experiència a Tarragona el llenguatge és bonic però enganyós, i aquests plans acostumen a tenir grans errors i mentides. També és perillosa i denunciable l’aplicació parcial que fan els ajuntaments.
A mode d’exemple els plans acostumen a defensar l’ús de biocombustibles, valorar el gas com energia neta o fins i tot sostenible, potenciar la zona blava però evitant parlar de l’encariment del transport públic o la seva reducció, etc. Existeixen, a més, plans d’ordenació superior que determinen infraestructures com el tren.
Cal doncs, donar una resposta des de la sostenibilitat, la democràcia participativa i la socialització del transport. I que ens anticipem a la més que probable privatització del transport públic a les ciutats. Creant primer grups a les ciutats i organitzant-nos després a tot el territori.
Actors: Tothom que hi vulgui. Els ajuntaments poden ser actors actius o passius, segons la seva resposta.
Duració: Indeterminada Inici: A Tarragona ja s’intenta crear aquest grup després d’estudiar el PMUS (pla mobilitat urbana sostenible)