Ens adherim a un manifest que rebutja els nous macroprojectes energètics a l’Ebre

Disset entitats i agents socioeconòmics, entre les quals es troba la Xarxa per la sobirania energètica, hem signat un manifest per rebutjar els nous macroprojectes energètics a les Terres de l’Ebre, entre els quals hi ha la central hidroelèctrica reversible Llumaigua, del grup Édora, o la de Gironès & Raimats.

Les entitats firmants assegurem que l’energia renovable és imprescindible i s’ha de canviar el model de producció, però no pot ser a costelles sempre dels mateixos territoris i encara menys al servei de l’especulació. També exigim una gestió pública dels recursos naturals i la paralització de tots aquests projectes.

“Prou: negoci capitalista, energia centralitzada, desequilibri territorial i explotació del medi”. És el clam de les que signem el manifest, en el qual ens oposen als grans projectes hidroelèctrics que s’han plantejat en els darrers anys a les comarques ebrenques. “Són projectes que s’impulsen per part de determinats sectors econòmics i polítics per al benefici d’uns pocs. A més, requereixen grans quantitats de diners públics”, afirma Josep Juan Segarra, portaveu de l’Associació Sediments, una de les entitats signants.

Un dels exemples és la macrocentral hidroelèctrica reversible, anunciada l’octubre passat, impulsada pel grup Édora. El projecte Llumaigua, plantejat entre els municipis de la Fatarella, Flix i Ascó, amb una potència de 3.124 MW.

Un altre dels projectes és Gironés & Raimats, projectat a principis de 2024, central hidroelèctrica reversible que es vol ubicar als termes de Riba-roja d’Ebre i la Fatarella. Aquest projecte pretén resoldre moltes de les necessitats energètiques de Catalunya per mitjà de la generació, magatzematge i gestió de l’aigua i de l’energia. És una infraestructura que suma una injustícia més pel territori que ha de patir el seu impacte.

També denunciem que mitjans de comunicació -públics i privats- han donat veu als seus promotors. Han difós un argumentari segons el qual tot són aspectes positius i engrescadors per tal de guanyar la batalla mediàtica. Amb un llenguatge progressista que vol aparentar respecte pel medi natural.

Aquests són dos grans projectes de centrals reversibles hidroelèctriques, demanen, cadascun d’ells, 2.000 milions d’euros públics per a implantar-se a la vora del riu Ebre. Sembla que un d’aquests projectes utilitzaria 5 hm³ anuals, però no està molt clar, ni tampoc si aquests hectòmetres cúbics estarien contemplats en el Pla Hidrològic de l’Ebre, proposat pel MITECO”, ni quantes extraccions serien necessàries per compensar les pèrdues per evaporació.

A més, aquests projectes hidroelèctrics suposarien noves concessions d’aigua a mans privades, en un context en què la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) vol reduir el cabal als canals de reg del delta, la qual cosa, recorden, reduiria encara més l’entrada de sediments.

També posem el focus en l’empresa Sercosa, gestora de la central hidroelèctrica de Xerta, que afirmen que recupera periòdicament un projecte presentat fa més de 25 anys per construir tres nous assuts i centrals hidroelèctriques a l’altura de Garcia, Benifallet i Campredó (Tortosa). També denuncien els impactes ambientals i de paisatge que representaran infraestructures d’aquestes dimensions.

Pocs llocs de feina

D’altra banda, també assenyalem que els impulsors d’aquests macroprojectes busquen trobar adeptes amb la promesa que generaran ocupació al territori. Blanquegen els projectes dient que crearan llocs de treball, bàsicament són per a la seva construcció perquè després funcionen amb poc personal per la tecnologia.

Produir l’energia a les zones urbanes

Per tot plegat, la producció d’energia s’ha de produir a prop de les zones de consum per evitar les pèrdues que es produeixen en el seu transport i per evitar la construcció de noves línies de Molt Alta Tensió (MAT). Un altre cop es pretén generar l’energia que es consumirà a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a altres centres urbans, a més de 200 quilòmetres de distància, fet que encareix exponencialment el cost del transport.

Energia renovable sí, però canvi de model

Les entitats signants considerem que les energies renovables són imprescindibles, però a la vegada, reclamen un canvi de model. Els recursos naturals i els econòmics públics no poden quedar hipotecats, sotmesos al profit de les elèctriques. A l’Ebre ja se l’ha espremut prou i a la classe treballadora també. Per això, exigim una gestió pública dels recursos naturals i que no es financin aquests projectes amb diners públics. Finalment, ens oposem a tots els projectes, que considerem que són “innecessaris i perjudicials” per al territori i la societat.

Les entitats i agents socioeconòmics que s’han adherit al manifest són: Associació Sediments, Associació d’Empreses de Navegació Activa de les Terres de l’Ebre, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Xarxa per la sobirania energètica, Aigua és Vida, Gepec, Ecologistes de Catalunya, Juristes per les llibertats, Lliga per a la defensa del patrimoni natural, Enginyeria Sense Fronteres, AEMS Rius amb vida, Ecologistes en Acció Tarragona i l’Ebre, Xarxa Ebre, Moviment Social Delta de l’Ebre, Econau, CUP, USTEC i CGT Terres de l’Ebre.