1.Castellar del Vallès: Gasoducte Martorell-Figueres (MIDCAT)
Entitat/s: Plataforma Gasoducte Martorell-Figueres
http://gasoducte.blogspot.com/
Més informació:
http://www.media.cat/anuari/protestes-ecologistes-contra-el-gasoducte-del-valles
http://territori.scot.cat/cat/notices/2012/03/gasoducte_martorell_figueres_3086.php
El maig de 2011 la junta de govern local de l’Ajuntament de Castellar, just uns dies abans de les eleccions municipals, va donar permís a ENAGAS perquè la construcció del gasoducte Martorell-Figueres passés pel terme municipal afectant una zona protegida, el Parc Agrícola del Vallès, i resultant els impactes ambientals superiors a les previsions del projecte. D’aquest acord no es va informar a cap mitjà de comunicació local ni als grups amb representació municipal. El mateix va passar a la resta de municipis de l’entorn.
A principis d’octubre del 2011 l’aparició de maquinària pesant que arrasava boscos i torrents en unes franges de més de 20m d’amplada van sorprendre la població. Van ser les entitats socials i els moviments populars els que van informar i denunciar les irregularitats del projecte. Ja l’any 2010, abans que s’aprovés l’obra, els transportistes i reguladors de gas francesos i espanyols no havien validat la comercialitat del projecte Midcat i havien apostat per la connexió interestatal pel Pirineu Basc. Més tard, el govern francès va recalcar la seva negativa.
La Plataforma ha denunciat el fet que l’obra travessa espais protegits (xarxa europea Natura 2000, d’espais naturals). L’obra es feia improvisadament, ajustant sobre la marxa els límits d’amplada i el pas de cursos d’aigua sense respectar en molts casos el projecte inicial. S’han travessat rius i rieres sense intervenció de l’Agència Catalana de l’Aigua, la qual cosa infringeix totes les normatives existents. La restauració d’aquests espais, a càrrec de l’empresa constructora, s’ha limitat a una replantació sense control ni manteniment, generant un espai degradat.
2. Sallent: Salinitzar, una altra manera d’endeutar-nos
Entitat/s: Prou Sal! – MontSalat
http://www.prousal.org/
http://www.lasequia.cat/montsalat/
Més informació:
Llibre “Rius de sal”, que documenta la salinització del Llobregat.
Què hi ha Darrere l ‘aigua que bevem? Video entitats
Article “L’Agència Catalana de l’Aigua confirma que Iberpotash contamina el Llobregat”
La mineria de potassa del Bages té més de cent anys. Rieres devastades i, en conseqüència, el Llobregat i el Cardener amb uns índexs de salinitat superiors a 250 mg per litre deixen a les poblacions ia les explotacions pecuniàries sense altre camí que fer-se portar l’aigua o abandonar. Si ara mateix Industrial Chemical Limited (ICL), el grup propietari d’Iberpotash, deixés d’abocar residus, els existents seguirien salinitzant la conca més de 2000 anys. Sense posar-hi remei, el subministrament d’aigua i el reg agrícola de la conca quedaran sotmesos al terrible pes dels residus acumulats en dècades de desgovern català.
Paral·lelament a la incidència sobre els impactes mediambientals del projecte, en els últims anys estem insistint en el deute generat sobre les generacions futures. Una multinacional (israelita) s’està enriquint apropiant de tres béns que ens pertanyen: els nostres impostos, el nostre territori i el nostre futur. De fet, estem convençuts que aquest fet forma part d’una estratègia per vendre l’aigua a una població captiva i per això estem elaborant un mapa dels tubs (no els rius) que porten aigua.
Actualment, mil i un judicis han condemnat i persegueixen a l’empresa.
3. Dipòsits de gas a Balsareny: Una obra faraònica i poca informació.
Entitat/s: La Garsa
Web/Blog: https://www.facebook.com/lagarsa.balsareny?fref=ts
Més informació
http://www.media.cat/anuari/un-nou-projecte-castor-al-bages/
L’estiu de 2012 Gas Natural va anunciar el projecte de construcció d’uns dipòsits subterranis a Balsareny, concretament a la zona nord-est del municipi i molt a prop del nucli de Navàs. Actualment es troba en fase de tramitació administrativa, pendent de l’autorització del Ministeri espanyol d’Indústria.
La infraestructura consisteix en la construcció de 8 cavitats de 30 metres de diàmetre i 200 d’alçada situades a 700 metres sota terra, les quals podrien emmagatzemar en forma de gas comprimit el volum necessari per abastir tota Catalunya durant 14 dies. La construcció d’aquests forats es faria injectant a pressió aigua provinent del Llobregat al subsòl salí de la zona. Per desguassar l’aigua salada resultant de l’operació de perforació, s’allargaria el col·lector de salmorres de la mina de Sallent fins a Balsareny. La vida útil de la infraestructura seria de 40 anys, passats els quals es segellaria la instal·lació. Una de les peculiaritats geològiques de la zona és l’existència de dues falles (la del Tordell i la del Guix), un fet que recorda massa al projecte Castor i causa molt recel entre la població. El CUSA (consell per l’ús sostenible de l’aigua), ja va manifestar els seus recels, especialment pel que fa al consum d’aigua.
Per la seva part, Gas Natural només s’ha limitat a fer un acte publicitari a Balsareny anunciant que aquest era un projecte estratègic pel país i informant que a la construcció hi treballarien unes 200 persones.
4. Graus: dues dècades de lluita contra els projectes d’Autopista Elèctrica (MAT)
Entitat/s: Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica: Aragó-Cazaril, Graus-Sallente i Peñalba-Arnero-Isona
“AUTOPISTA ELÈCTRICA NO! POBLES VIUS! ”
http://autopistaelectricano.blogspot.com.es/
El projecte d’interconnexió elèctrica amb França Aragó-Cazaril es va iniciar en 1986, generant una fortíssima contestació social, que va mobilitzar a les institucions i partits polítics aragonesos. La DGA i els ajuntaments de la Val de Chistau van presentar un recurs davant del Tribunal Suprem. La sentència (maig de 1999) no va donar la raó a cap de les parts en haver deixat d’existir l’objecte de litigi per la paralització unilateral del projecte, el 1997, pel govern francès. Malgrat que aquesta sentència deixava sense titularitat jurídica al projecte i tot i els 300.000 milions de pessetes que França va pagar a REE, en concepte d’indemnització (entre d’altres coses per les infraestructures ja instal·lades), ni aquesta empresa ni cap administració ha procedit fins al dia d’avui al desmuntatge de les torres construïdes per a la línia, que REE ha intentat reaprofitar ja dues vegades (fins a l’alçada de Graus o Capella) amb els successius projectes Graus-Sallente i Peñalba-Arnero-Isona (ramal d’interconnexió entre Aragó i Catalunya del projecte Aragó-Cazaril).
La Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica es va constituir per lluitar contra aquests projectes, unint els afectats en les dues comunitats autònomes, i va aconseguir l’anul·lació del primer d’ells pel Tribunal Suprem l’octubre de 2005, la qual cosa no va impedir a REE presentar el 2008 el segon, amb un traçat gairebé idèntic al del tram Graus-Sallente. Actualment, REE aposta per recuperar el projecte Aragó-Cazaril, sota la denominació Monzon-Cazaril, en el marc de la Unió Energètica europea i tot apunta a que el projecte Peñalba-Arnero-Isona, paralitzat per l’oposició popular, podria reprendre’s el 2020. Per aquest motiu l’esmentada plataforma, al costat del Consorci Ribagorza Siglo XXI, segueix lluitant contra aquests i contra qualsevol altre projecte d’interconnexió elèctrica pel Pirineu aragonès.
5. Sabiñánigo, Contaminació química a discreció i ara ‘Autopista Elèctrica Sabiñánigo-Marsillon!
Entitat/s: Ecologistes en Acció
http://www.ecologistasenaccionhuesca.org/category/sabinanigo/
Més informació:
Sobre el lindà
Article: “Lindà: l’herència maleïda”
Sobre l’Autopista Elèctrica
http://autopistaelectricano.blogspot.com.es/2015/06/comienza-ser-visible-la-oposicion-al.html
http://www.aragon.attac.es/2015/03/14/la-linea-electrica-sabinanigo-marsillon-una-autopista-electrica-en-zona-de-montana/
Sabiñánigo té un immens dipòsit de residus industrials (amb una gran part de lindà) a escassos metres del nucli urbà. D’aquí passa la contaminació al Riu Gállego, del qual beuen molts pobles riu avall. És un dels majors casos de contaminació química d’Europa, un problema actualment sense vies de solució. I per si això fos poc, la zona viu actualment amb l’amenaça d’una MAT, que aquí anomenem Autopista Elèctrica, procedent de Marsillon (França) i que desembocaria en la nostra localitat, on s’ubicaria la subestació receptora. El grup local d’Ecologistes en Acció va iniciar fa dos mesos una campanya de conscienciació entre les associacions locals per aglutinar l’oposició al projecte al voltant d’una Plataforma, que s’inclouria en la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica amb base a la Ribagorza i el Pallars .
De moment no hi ha un sol dada respecte al projecte (traçat, característiques, terminis d’execució, etc.), pel que el nostre primordial feina aquests mesos ha consistit en que la gent s’assabenti de la que s’acosta, estant presents en els principals actes que se celebren per la zona (Marxa Cicloturista Quebrantahuesos, Festival de Música Pirineos Sur). Properament presentarem una moció de rebuig a l’Ajuntament de Sabiñánigo per forçar el consistori a posicionar-se.
1. Castellar del Vallès: Gasoducto Martorell-Figueres
Plataforma Gasoducte Martorell-Figueres
http://gasoducte.blogspot.com/
Más información:
http://www.media.cat/anuari/protestes-ecologistes-contra-el-gasoducte-del-valles
http://territori.scot.cat/cat/notices/2012/03/gasoducte_martorell_figueres_3086.php
En mayo de 2011 la junta de gobierno local del Ayuntamiento de Castellar, justo unos días antes de las elecciones municipales, dio permiso a ENAGAS para que la construcción del gasoducto Martorell-Figueres pasara por el término municipal afectando una zona protegida, el Parque Agrícola del Vallés, y resultando los impactos ambientales superiores a las previsiones del proyecto. De este acuerdo no se informó a ningún medio de comunicación local ni a los grupos con representación municipal. Lo mismo ocurrió en el resto de municipios del entorno.
A principios de octubre de 2011 la aparición de maquinaria pesada que arrasaba bosques y torrentes en unas franjas de más de 20m de ancho sorprendieron a la población. Fueron las entidades sociales y los movimientos populares los que informaron y denunciaron las irregularidades del proyecto. Ya en el año 2010, antes de que se aprobara la obra, los transportistas y reguladores de gas franceses y españoles no habían validado la comercialidad del proyecto Midcat y habían apostado por la conexión interestatal por el Pirineo Vasco. Más tarde, el gobierno francés recalcó su negativa.
La Plataforma ha denunciado el hecho de que la obra atraviesa espacios protegidos (red europea, Natura 2000, de espacios naturales). La obra se hacía improvisadamente, ajustando sobre la marcha los límites de anchura y el paso de cursos de agua sin respetar en muchos casos el proyecto inicial. Se han atravesado ríos y arroyos sin intervención de la Agencia Catalana del Agua, lo que infringe todas las normativas existentes. La restauración de estos espacios, a cargo de la empresa constructora, se ha limitado a una replantación sin control ni mantenimiento, generando un espacio degradado.
2. Sallent: Salinizar, otra manera de endeudarnos
Prou Sal! – MontSalat
http://www.prousal.org/
http://www.lasequia.cat/montsalat/
Más información:
Llibre “Rius de sal”, que documenta la salinización del Llobregat
“Què hi ha darrere l’aigua que bevem?”, video entidades
Artículo “La Agencia Catalana del Agua confirma que Iberpotash contamina el Llobregat”
La minería de potasa del Bages tiene más de cien años. Rieras devastadas y, en consecuencia, el Llobregat y el Cardener con unos índices de salinidad superiores a 250 mg por litro dejan a las poblaciones y a las explotaciones pecuniarias sin otro camino que hacerse traer el agua o abandonar. Si ahora mismo Industrial Chemical Limited (ICL), el grupo propietario de Iberpotash, dejara de verter residuos, los existentes seguirían salinizando la cuenca más de 2000 años. Sin remediarlo, el suministro de agua y el riego agrícola de la cuenca quedaran sometidos al terrible peso de los residuos acumulados en décadas de desgobierno catalán.
Paralelamente a la incidencia sobre los impactos medioambientales del proyecto, en los últimos años estamos insistiendo en la deuda generada sobre las generaciones futuras. Una multinacional (israelita) se está enriqueciendo apropiándose de tres bienes que nos pertenecen: nuestros impuestos, nuestro territorio y nuestro futuro. De hecho, estamos convencidos de que este hecho forma parte de una estrategia para vender el agua a una población cautiva y por ello estamos elaborando un mapa de los tubos (no los ríos) que llevan agua.
Actualmente, mil y un juicios han condenado y persiguen a la empresa.
3. Depósitos de gas en Balsareny. Una obra faraónica y poca información.
Web/Blog: https://www.facebook.com/lagarsa.balsareny?fref=ts
Más información:
http://www.media.cat/anuari/un-nou-projecte-castor-al-bages/
El verano de 2012 Gas Natural anunció el proyecto de construcción de unos depósitos subterráneos en Balsareny, concretamente en la zona noreste del municipio y muy cerca del núcleo de Navàs. Actualmente se encuentra en fase de tramitación administrativa, pendiente de la autorización del Ministerio español de Industria.
La infraestructura consiste en la construcción de 8 cavidades de 30 metros de diámetro y 200 de altura situadas a 700 metros bajo tierra, las cuales podrían almacenar en forma de gas comprimido el volumen necesario para abastecer toda Cataluña durante 14 días. La construcción de estos agujeros se haría inyectando a presión agua proveniente del Llobregat en el subsuelo salino de la zona. Para desaguar el agua salada resultante de la operación de perforación, se alargaría el colector de salmueras de la mina de Sallent hasta Balsareny. La vida útil de la infraestructura sería de 40 años, pasados los cuales se sellaría la instalación. Una de las peculiaridades geológicas de la zona es la existencia de dos fallas (la del Tordell y la del Guix), un hecho que recuerda demasiado al proyecto Castor y causa mucho recelo entre la población. El CUSA (consejo para el uso sostenible del agua), ya manifestó sus recelos, especialmente en cuanto al consumo de agua.
Por su parte, Gas Natural sólo se ha limitado a hacer un acto publicitario en Balsareny anunciando que este era un proyecto estratégico para el país e informando que en la construcción trabajarían unas 200 personas.
4. Graus: dos décadas de lucha contra los proyectos de Autopista Eléctrica (MAT)
Plataforma Unitaria contra la Autopista Eléctrica: Aragón-Cazaril, Graus-Sallente y Peñalba-Arnero-Isona
“¡AUTOPISTA ELÉCTRICA NO! ¡PUEBLOS VIVOS!”
http://autopistaelectricano.blogspot.com.es/
El proyecto de interconexión eléctrica con Francia Aragón-Cazaril se inició en 1986, generando una fortísima contestación social, que movilizó a las instituciones y partidos políticos aragoneses. La DGA y los ayuntamientos de la Val de Chistau presentaron un recurso ante el Tribunal Supremo, cuya sentencia (mayo de 1999) no dio la razón a ninguna de las partes al haber dejado de existir el objeto de litigio por la paralización unilateral del proyecto, en 1997, por parte del gobierno francés. Pese a que dicha sentencia dejaba sin titularidad jurídica al proyecto y pese a los 300.000 millones de pesetas que Francia pagó a REE, en concepto de indemnización (entre otras cosas por las infraestructuras ya instaladas), ni esta empresa ni ninguna administración ha procedido hasta el día de hoy al desmonte de las torres construidas para la línea, que REE ha intentado reaprovechar por dos veces (hasta la altura de Graus o Capella) con los sucesivos proyectos Graus-Sallente y Peñalba-Arnero-Isona (ramal de interconexión entre Aragón y Cataluña del proyecto Aragón-Cazaril).
La Plataforma Unitaria contra la Autopista Eléctrica se constituyó para luchar contra estos, uniendo a los afectados en ambas comunidades autónomas, y logró la anulación del primero de ellos por el Tribunal Supremo en octubre de 2005, lo que no impidió a REE presentar en el 2008 el segundo, cuyo trazado es casi idéntico al de Graus-Sallente. Actualmente, REE apuesta por recuperar el proyecto Aragón-Cazaril, bajo la denominación Monzón-Cazaril, en el marco de la Unión Energética europea y todo apunta a que el proyecto Peñalba-Arnero-Isona, paralizado por la oposición popular, podría retomarse en el 2020, por lo que la citada plataforma, junto al Consorcio Ribagorza Siglo XXI, sigue luchando contra estos y contra cualquier otro proyecto de interconexión eléctrica por el Pirineo aragonés.
5. Sabiñánigo, Contaminación química a discreción y ahora ¡Autopista Eléctrica Sabiñánigo-Marsillon!
Ecologistas en Acción
http://www.ecologistasenaccionhuesca.org/category/sabinanigo/
Más información:
Sobre el lindano
Artículo: “Lindano: la herencia maldita”
Sobre l’Autopista Elèctrica
http://autopistaelectricano.blogspot.com.es/2015/06/comienza-ser-visible-la-oposicion-al.html
Sabiñánigo tiene un inmenso depósito de residuos industriales (con una gran parte de lindano) a escasos metros del casco urbano. De ahí pasa la contaminación al Río Gállego, del que beben muchos pueblos río abajo. Es uno de los mayores casos de contaminación química de Europa, un problema actualmente sin vías de solución. Y por si esto fuera poco, la zona vive actualmente con la amenaza de una MAT, que aquí llamamos Autopista Eléctrica, procedente de Marsillon (Francia) y que desembocaría en nuestra localidad, donde se ubicaría la subestación receptora.
El grupo local de Ecologistas en Acción inició hace dos meses una campaña de concienciación entre las asociaciones locales para aglutinar la oposición al proyecto en torno a una Plataforma, que se incluiría en la Plataforma Unitaria contra la Autopista Eléctrica con base en la Ribagorza y el Pallars.
Por el momento no hay un solo dato respecto al proyecto (trazado, características, plazos de ejecución, etc.), por lo que nuestro primordial trabajo estos meses ha consistido en que la gente se entere de la que se avecina, estando presentes en los principales actos que se celebran por la zona (Marcha Cicloturista Quebrantahuesos, Festival de Música Pirineos Sur). Próximamente presentaremos una moción de censura para obligar al consistorio a posicionarse.
1. Castellar: Gas Pipeline Martorell-Figueres
Plataforma Gasoducte Martorell-Figueres
http://gasoducte.blogspot.com/
For more information:
http://www.media.cat/anuari/protestes-ecologistes-contra-el-gasoducte-del-valles
http://territori.scot.cat/cat/notices/2012/03/gasoducte_martorell_figueres_3086.php
In May 2011, just days before the local elections, the local government council of the town of Castellar granted permission to ENAGAS for the construction of the Martorell-Figueres pipeline across the municipality, affecting the protected area of the Parc Agrícola del Vallès, and resulting in greater environmental impacts than had been previously assessed. No local groups, representatives of the town council, or local media had been informed about such an agreement. The same happened in other towns in the surrounding area.
At the beginning of October 2011 heavy machinery appeared in the area, devastating forests and water channels, and clearing paths of over 20m wide, raising concern among local people. Social movements and local groups started questioning the project and denouncing irregularities. Back in 2010, before the project was cleared, French and Spanish gas regulators and transporters had not been able to demonstrate the commercial viability of the Midcat project and so had suggested the inter-state connection through the Basque Pirineo. Later, the French government emphasized its refusal.
The Platform has denounced the fact that the project crosses protected areas belonging to Natura 2000, the European network of natural areas. They argue that the activity was being pushed forward without warning or consultation, adjusting the positioning of the infrastructure and paths for watercourses during its construction, often bypassing the initial project plan. Rivers and streams have been crossed without any consultation with the Catalan Water Authority (Agència Catalana de l’Aigua), which violates all existing regulations. The restoration of the area, which the company is charged with, has been limited to a reforestation programme that has not been controlled or maintained, thus creating a degraded environment.
2. Sallent: Salinisation, one more way to get indebted
Prou Sal! – MontSalat
http://www.lasequia.cat/montsalat/
For more information:
Book “Rius de sal”, giving an historical perspective of the issue
Què hi ha darrere l’aigua que bevem?, video of the local platforms
http://www.lavanguardia.com/natural/20141210/54421265101/agencia-catalana-aigua-iberpotash-contamina-llobregat.html, Catalan press article
The mining of potash in Bages is more than 100 years old. Devastated rivers and, consequently, salinity indices of more than 250mg/litre in the Llobregat and Cardaner rivers leave the local population and businesses with little choice but to buy in water or leave. Even if Industrial Chemical Limited (ICL), the owner of Iberpotash, stopped releasing waste into the waters right now, the existing salts would continue to affect the river basin for more than 2000 years. If no remedies are implemented, the water supply and agricultural irrigation of the catchment area will continue to bear the amounts of waste accumulated over decades of Catalan mal-government.
In parallel to the environmental impacts of the mining activity, in recent years we have been more and more concerned about the debt being created for future generations. A transnational corporation from Israel is making profits out of the three main assets which belong to us: our taxes, our land and our future. We are convinced this is part of an overall strategy to make us, a cornered community, buy the water and for this reason we are working on a mapping project of water pipes (not rivers) taking water to this area.
Currently, the transnational company is charged with countless lawsuits.
3. Gas storage in Balsareny: Pharaonic work and little information
Web/Blog: https://www.facebook.com/lagarsa.balsareny?fref=ts
More information:
http://www.media.cat/anuari/un-nou-projecte-castor-al-bages/
In the summer of 2012, Gas Natural announced the construction of underground gas stores in Balsareny, specifically in the area north-east of the municipality and very close to Navàs. As of today, the project is awaiting official clearance by the Ministry of Industry of the central Spanish government.
The whole infrastructure consists of 8 cavities 30m in diameter and 200m high, situated around 700m underground. Such dimensions mean the project would have the capacity to store compressed gas in such a volume as to supply the whole of Catalonia for 14 days. The boring of the holes would be carried out by injecting high-pressure water from the Llobregat River into the saline sub-soil. To drain the salty waters resulting from the drilling process, the canal which currently collects brine from the Sallent mine will be extended as far as Balsareny. The expected lifespan of the infrastructure is around 40 years; after that, the installation will be sealed. It’s worth mentioning that among the geological features of the area are the Tordell and the Guix faults, a fact that recalls all too well the Castor project and causes much mistrust among the local community. The CUSA (Council for the Sustainable Use of Water), has already voiced its concerns about the project, especially regarding water consumption.
Gas Natural has only organized one event to advertising the project in Balsareny; it announced the strategic nature of the gas storage infrastructure for the whole country and the employment of approximately 200 people in the construction phase.
4. Graus: two decades of resistance against the Electric Highway (High Voltage Line)
Joint Platform against the Electric Highway: Aragón-Cazaril, Graus-Sallente y Peñalba-Arnero-Isona
“¡AUTOPISTA ELÉCTRICA NO! ¡PUEBLOS VIVOS!”
http://autopistaelectricano.blogspot.com.es/
The electric interconnection project between Spain and France through the Aragón-Cazaril region started in 1986, awakening stiff community opposition that mobilised the political institutions and parties of Aragon. The DGA and the municipalities in the Val de Chistau appealed to the Supreme Court, whose verdict in May 1999, which did not favour either side, came after the French government had already scrapped the project anyway in 1997. Despite the court decision leaving the project without legal entitlement, and despite the 300,000 million pesetas in compensation that France paid to the Spanish Electric Network (REE), neither the company, nor any public administration has ever dismantled the towers. REE has twice attempted to re-utilise the towers (up to Graus and Capella) with the subsequent Graus-Sallente and Peñalba-Arnero-Isona projects (part of the interconnection infrastructure between Aragón and Cataluña within the Aragón-Cazaril project).
The Joint Platform against the Electric Highway was founded to resist such projects, bringing together affected people in both Autonomous Regions. In October 2005, it achieved the rejection of the first project in the Supreme Court, but this did not prevent REE from submitting the second proposal in 2008. Its route is almost identical to that of the first Graus-Sallente line. As of today, REE is committed to revive the Aragón-Cazaril project, under the name Monzón-Cazaril, within the Energy Union plan, supported by the EU. There is a high probability therefore that the Peñalba-Arnero-Isona project, stalled thanks to the stiff people’s opposition, will be resumed in 2020; for this reason, the platform together with the Consorcio Ribagorza Siglo XXI continues its struggle against these and any other interconnection projects in the Aragonese Pirenees.
5. Sabiñánigo: unchecked Chemical contamination and now the Sabiñánigo-Marsillon Electric Highway!
Ecologistas en Acción
http://www.ecologistasenaccionhuesca.org/category/sabinanigo/
More information:
About lindane
Artículo: “Lindano: la herencia maldita”
About the Electric Highway (Very High Voltage line)
http://autopistaelectricano.blogspot.com.es/2015/06/comienza-ser-visible-la-oposicion-al.html
Sabiñánigo has enormous deposits of industrial waste (a great part of which is lindane) scarcely meters from the urban environment. From there, pollutants pass into the Gállego River, from which many towns take their drinking water further downstream. It is one of the largest cases of chemical contamination in Europe, but a problem without any current paths to being solved. And as if that was not enough, the area is now facing the threat of becoming the end-point of an Electric Highway project (a very High Voltage Line), beginning in Marsillon (France) and terminating in Sabiñánigo with its substation.
‘Ecologistas en Acción’ began an awareness raising campaign among local associations two months ago to unite the opposition to the project. This new local Platform will ideally form part of the Joint Platform Against the Electric Highway, having its base in Ribagorza and in the Pallars.
As of yet, there is no data on the project (trajectory, features, time schedules, etc), so our work in recent months has been to inform local people about the plans at local events like the Quebrantahuesos Cyclesportive, the Southern Pyrenees Music Festival Music Festival Pirineos Sur, etc. We will soon table a motion to reject the project to the Municipality of Sabiñánigo to force the town council to take a position on the matter.