Recull de GOVERNANÇA ENERGÈTICA + ASSAMBLEA XSE

• Fotos amb info i records adjuntes

Nota: Tenim el llistat (llarg d’activitats d’alguns col·lectius) i en volem fer un mapatge d’interaccions amb l’ajuda del Josep Nualart (nou fitxatge!). Els col·lectius que ens el vulgueu fer arribar, encara hi sou a temps. Gràcies!!!

TAULA1 (click aquí per accedir al googledoc)

A partir de la intervenció dels ponents, Edurne Bagué i Sebastià Riutort, es volien respondre les següents preguntes:

            – Què és la governança? quin és el seu àmbit d’actuació?

EDURNE BAGUÉ:

La governança pot ser entesa com un model de gestió pública, on la ciutadania forma part dels espais de presa de decisions. En el cas de la Taula de l’Aigua de Terrassa, no només es busca la participació en aquests espais, sinó que es demanda una corresponsabilitat en el control i gestió de l’aigua, tant de la ciutadania com de les administracions públiques.

SEBASTIÀ RIUTORT:

Entén la governança com les accions i la presa de responsabilitats més enllà de l’acció dels governs electes. És a dir, com ens volem governar més enllà del govern institucional.

            – Quin paper hi juga la institució?

EDURNE BAGUÉ:

Les administracions haurien de ser més transparents en quan a la presa de decisions. Es demana més transversalitat en l’estructura d’aquests espais, i s’insisteix que per institucions no podem entendre només als ajuntaments.

SEBASTIÀ RIUTORT:

Les institucions segueixen un model social determinat on s’ha perdut de manera important en control ciutadà. Existeix una manca de garanties democràtiques en les institucions que impossibilita la participació de la ciutadania en aquests espais.

            – Què és la gestió comunitària?

SEBASTIÀ RIUTORT:

En el model actual, els serveis que són essencials per a la vida (aigua, energia, atenció a les persones, etc) estan en mans de la gestió privada. La gestió comunitària passaria per la reapropiació per part de la ciutadania per intervenir en els espais de decisió de la gestió d’aquests recursos.

            – Com s’aconsegueix que la gestió comunitària tingui vocació de servei públic?

EDURNE BAGUÉ:

Per respondre aquesta pregunta hem de caminar cap a debats per poder respondre preguntes com: Quins limits té la participació? Fins on tenim ganes de democratitzar? Què és la societat civil? Com es pensen els espais?

Encara que vulguem avançar cap a la gestió comunitària, s’ha de tenir en compte que existeixen limitacions en el marc legal que dificulten aquest model.

SEBASTIÀ RIUTORT:

Primer ens hem de preguntar: Quins actors han d’estar inclosos en aquest canvi de governança? Què fem per no deixar fora algú? Per tal de que ningú es quedi en els marges, s’han d’articular mecanismes per arribar a quanta gent millor.
Podem arribar a projectes autònoms, assumint riscos, arremangant-nos, assolint metes. Ja hi ha projectes en marxa o en gestació, i sobretot hem de recordar la legitimitat del fer! més enllà del discurs de la fiscalització i la reivindicació.

La democràcia energètica no és només decidir, també vol dir garantir drets, el dret a l’accés (i l’esfera pública és el garant de drets). No és suficient amb articular projectes autònoms. La gent que ja fa coses i té un horitzó, cal que segui a la mateixa taula amb l’administració, amb la societat civil, i que ningú baixi de la taula.

TAULA2: Experiències (Click aquí per accedir al googledoc)

LLUÍS BASTEIRO (Ajuntament de Barcelona)

Hem de reduir la dependència cap a les grans companyies energètiques, dotant-nos d’eines pròpies per a la generació energètica, distribució i consum. D’altra banda, també hem de reduir el consum a través d’accions que fomentin l’eficiència energètica.
Fa tres mesos es va anunciar la creació d’una companyia elèctrica municipal per produir fins un 80% d’energia que consumeix l’ajuntament i el perímetre municipal, a partir de l’ instal·lació de plaques solars a Nou Barris. Es té previst que es posi en funcionament a la tardor de 2017. S’està estudiant si  els usuaris que rebin la llum a través d’aquesta companyia municipal conformin una associació o cooperativa.

MARC ROMERA (Associació de Serveis Elèctrica Bàsics Autònoms – SEBA)

SEBA és una associació d’usuaris amb instal·lacions d’energies renovables. Van iniciar la seva activitat l’any 1990 donant servei a zones rurals on no arribava l’energia convencional a través de l’ instal·lació de plaques fotovoltaiques. Des d’aquesta associació aposten per la producció d’energia en el mateix territori de consum, organitzant la distribució a partir de microxarxes. Des de SEBA també ajuden als seus membres en el finançament de l’ instal·lació d’energies renovables. Tot i així, tenen clar que és necessària una reducció de la demanda energètica, i per tal d’aconseguir-ho proposen la difusió d’informació, educació i sensibilització a la ciutadania, juntament amb la proposa d’unes mesures d’estalvi energètic.

MARTÍN MANTXO (Ekologistak Martxan)

Ekologistak Martxan va començar estudiant els impactes del model energètic a Euskal Herria. Actualment s’enfoquen en projectes que fomentin alternatives al model energètic, no només a Euskal Herria, sinó que també a altres parts del món. En aquest aspecte, va recordar la feina de MaB i del projecte Yasuni ITT a l’Equador.

ALBA DEL CAMPO (Ajuntament de Cadis)

Forma part de la Mesa de Transición Energética, una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Cadis per fomentar la implicació de diferents agents  en el canvi de model energètic local. Aquesta taula de treball, on hi participen tant administracions públiques com societat civil, està enfocada a l’elaboració de propostes i accions en el municipi que tinguin a veure amb la gestió de l’energia.