Dissabte 05 d’octubre de 2013, Centre cívic de Pla de Palau, Girona (http://goo.gl/maps/ynOo9)
Estem sent testimonis de la mort d’un paradigma energètic que sustenta un paradigma econòmic i social impossible. La creació d’un nou paradigma, ho volguem o no, està en marxa i, a diferència del que passava al període immediatament anterior a l’actual, les portes estàn obertes a totes les opcions. Diuen que als períodes de crisi es multipliquen els interrogants. Sembla ser que a més de les noves preguntes que sorgeixen com a conseqüència de la nova situació, altres qüestions ocultes que ja existien al temps anterior surten a la llum. Al món de l’energia, convivim amb multitud d’interrogants des de fa dècades: energia nuclear, integritat del territori, plataformes petrolíferes, propietat de les fonts energètiques, gestió oligopòlica, formació de preus, contaminació als nuclis urbans, malbaratament, pobresa energètica, etc. Darrerament, s’han afegit les qüestions relacionades amb el declivi dels combustibles fòssils (fractura hidràulica-fracking, prospeccions marines) i altres (mineria d’urani). Totes representen diferents cares d’una mateixa crisi. La manera de respondre als interrogants en el passat ens ha abocat a aquesta situació.
Ens trobem davant l’oportunitat d’avançar en el procés per la sobirania energètica, que està començant a donar les primeres passes en la recerca de respostes per a les persones en un momento històric únic, on l’energia disponible serà decreixent. De la capacitat d’organitzar projectes viables, de la flexibilitat i adaptació a les circumstàncies que es vagin presentant, i de la integració de diferents actors socials, dependrà el tipus de model energètic que tinguem en el futur. El principi einsteinià de transitar nous camins per trobar noves solucions és clar, només resta el més complicat: les solucions concretes a les necessitats de les persones.