Aquest document és el treball realitzat entre persones de diferents col·lectius compromesos amb la transició energètica, partint dels fonaments de l’empoderament de les persones i la democratització, camí cap a la democràcia participativa d’arrel, del sistema energètic en concret i del sistema social en general, i en el sistema de govern a tots els nivells administratius: municipal – territorial (conjunt de municipis) – comarcal – autonòmic – nacional. La sobirania no és només una qüestió de democràcia i de drets, sinó de responsabilitats: “que les nostres decisions no afectin negativament a tercers” i a ser possible, que afectin positivament.
D’aquesta manera, s’ofereix una guia informativa i orientativa sobre les Comunitats Energètiques Locals (d’ara endavant CELs) per tal d’establir els fonaments democràtics de sobirania energètica en aquelles organitzacions o agrupacions de persones que pretenguin desenvolupar-ne una. Tanmateix, el concepte de sobirania energètica va més enllà, així com anirem veient al llarg del document. Hem volgut contrastar dues vessants: la metodològica (democràcia) i la de valors (objectius, consciència, drets i responsabilitat social i ambiental). Aquests pilars són el que pensem que haurien de dirigir els passos de qualsevol CEL que vulgui emprendre el seu camí des de la sobirania energètica.
A partir dels aprenentatges d’altres lluites, com La Vía Campesina, al 2014 la Xarxa per la Sobirania Energètica llança una proposta de definició de sobirania energètica entesa com: “El dret dels individus conscients, les comunitats i els pobles a prendre les seves pròpies decisions respecte a la generació, distribució i consum d’energia, de manera que aquestes siguin apropiades a les circumstàncies ecològiques, socials, econòmiques i culturals, i sempre que no afectin negativament a tercers.” Xse, 2014.
Partint del marc de la proposta de sobirania energètica, des dels diferents col·lectius que hem estat treballant aquest document volem aportar la nostra proposta de definició i articulació en l’idiosincràcia de les CELs. Cal tenir present que un canvi cap a un futur renovable no vol dir que – automàticamentaquest canvi sigui democràtic o just, ni veritablement transformador perquè canvïi el focus del manteniment i la reproducció del capital al manteniment i reproducció de la vida. Es podria caure en la temptació de voler assolir un model 100% renovable, independentment dels efectes negatius que pugui generar tant a comunitats humanes – locals i d’arreu del món – com a altres formes de vida animal no humanes, com als espais naturals i biodiversitat. És urgent un futur energètic renovable, sí, però és tant o més urgent reconèixer la nostra dependència de la salut dels ecosistemes i la nostra interdependència entre nosaltres
com a comunitats humanes vulnerables i ecodependents, principis fonamentals de l’ecofeminisme, caracteritzat per establir els fonaments de vida al centre.
com a comunitats humanes vulnerables i ecodependents, principis fonamentals de l’ecofeminisme, caracteritzat per establir els fonaments de vida al centre.