- La ràpida tramitació del decret llei deixa en segon pla eines fonamentals com el PLATER.
- L’emmagatzematge obté més seguretat jurídica, però el Govern aposta per les bateries sense tenir en compte els seus impactes globals i ambientals.
- Valorem positivament l’ampliació dels recursos humans de L’Energètica, però ens preocupa que no vagi acompanyada de la millora de la participació ciutadana.
L’apagada elèctrica massiva del 28 d’abril va posar sobre la taula un debat sobre l’estabilitat de la xarxa elèctrica en el marc de la transició cap a un model basat en energies renovables. Davant d’aquest episodi, diverses veus del sector energètic van coincidir en la necessitat d’impulsar solucions que garanteixin la fiabilitat del sistema. Entre les propostes destacades, va agafar força la idea d’apostar decididament per la incorporació de sistemes d’emmagatzematge amb bateries a les instal·lacions renovables, com a eina clau per aprofitar els excedents de producció i assegurar el subministrament en moments de major demanda o menor generació.
El govern de Catalunya ha aprofitat “la ressaca de l’apagada” per impulsar per la via d’urgència un decret llei que, no només inclou l’emmagatzematge a la normativa relativa a la tramitació d’autoritzacions i a la urbanística, sinó que afegeix altres mesures amb l’objectiu d’afavorir l’acceleració de les renovables al territori català. És important no oblidar que les dades en aquest sentit són molt pobres: l’any 2024 les renovables, comptant l’autoconsum elèctric, van cobrir només un 21,6% de la demanda elèctrica catalana. Al mateix temps, l’any passat Catalunya va haver d’importar un 12,8% de la seva demanda elèctrica, el percentatge més alt dels últims quinze anys.
En primer lloc, sembla que el Govern ha volgut fer els deures donant prioritat a la qüestió de l’emmagatzematge amb bateries. Ens sembla una acció positiva, però no entenem que això sigui a costa de l’oblit, una vegada més, d’una participació i democratització del sistema energètic que sembla que mai són prioritàries. Mentre es prioritza aquest decret llei, queden en segon pla altres eines fonamentals, com la publicació del PLATER, indispensable per a una planificació energètica territorial participada i justa. Amb tot, l’emmagatzematge amb bateries compta ara amb un marc normatiu clar que el dota de seguretat jurídica i que, per tant, afavoreix la seva implantació.
Per altra banda, amb aquest decret, les instal·lacions d’energies renovables, d’emmagatzematge d’energia amb bateries i les línies de connexió a la xarxa reben la consideració d’interès públic superior. Formalment, no es tracta d’un canvi substancial respecte de la situació anterior, ja que aquesta consideració ja constava a normativa europea que és d’aplicació directa, com és el cas del Reglament (UE) 2022/2577. Malgrat això, la inclusió d’aquesta qualificació a la normativa pròpia catalana pot tenir efectes sobre l’autorització de noves instal·lacions.
A més, un dels canvis importants inclosos en el decret llei que pretén accelerar el desplegament de les renovables és la retallada en els terminis d’informació pública i d’observacions per part dels ajuntaments. Ens preocupa que, sota el pretext de la urgència, es limiti la capacitat d’acció de les organitzacions que posen al centre la participació ciutadana i la construcció d’alternatives. Sovint aquestes entitats operen amb pocs recursos i fan mans i mànigues per aconseguir el finançament per presentar estudis rigorosos sobre els potencials impactes d’alguns dels projectes i la retallada dels terminis pot tenir una afectació directa en el seu dret de participació.
Cal afegir que l’aposta per impulsar l’emmagatzematge no hauria de ser a costa de pagar el preu de la (in)justícia global, i de més mineria de materials crítics, com els que requereixen les instal·lacions d’emmagatzematge amb bateries. Són sobradament coneguts els problemes que està generant el control d’aquests recursos minerals, conflictes armats, desplaçament de població, destrucció de biodiversitat i contaminació generades per la mineria, per citar-ne només alguns. Trobem a faltar en aquest sentit que s’inclogui aquesta perspectiva Nord-Sud en tot allò que fa referència a l’emmagatzematge.
Paral·lelament, aquest decret s’inscriu en l’estratègia del Govern de duplicar els recursos humans de L’Energètica. El paper de la propietat pública en l’àmbit energètic, no basat en el lucre econòmic, és essencial per impulsar una transició energètica justa. No obstant això, és preocupant que aquest impuls de la titularitat pública no vagi acompanyat d’una veritable participació democràtica en els processos de decisió i autorització de projectes.
Finalment, davant dels canvis produïts els darrers mesos a la Direcció General d’Energia i l’ICAEN, així com amb la recent creació de la Comissió Interdepartamental de Transició Energètica, considerem que s’obre una nova etapa clau per repensar les polítiques energètiques del país. En aquest sentit, sol·licitarem una reunió amb Marta Morera i Anna Camp per poder compartir la nostra mirada sobre els reptes que afronta la transició energètica i aportar propostes per garantir que aquest procés sigui just i amb una participació ciutadana real.