El nou Decret llei 22/2025: una anàlisi des de la mirada de la participació ciutadana

El Govern de la Generalitat va aprovar fa gairebé tres setmanes el Decret llei 22/2025, de 28 d’octubre, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya amb l’autoproclamat objectiu de “reforçar la seguretat i la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya arran de l’apagada massiva del 28 d’abril de 2025”. El text va entrar en vigor el passat 31 d’octubre i s’espera que avui mateix es convalidi al Parlament, gràcies als vots favorables d’Esquerra i els Comuns. La norma esmena l’intent fallit del mes de juny, quan el Govern va veure com el seu Decret llei 12/2025 quedava derogat després de no aconseguir els suports necessaris a la cambra catalana.

El nou Decret llei 22/2025 introdueix un conjunt de modificacions que, tot i inscriure’s en la línia de les polítiques de transició energètica iniciades amb el Decret llei 16/2019, representen un pas rellevant en la voluntat d’ordenar, territorialitzar i fer més participatius els processos vinculats a les energies renovables. Aquest decret també recull, i en part substitueix, alguns dels continguts que ja havia avançat el Decret llei 12/2025, finalment derogat per manca de suports parlamentaris. El resultat és un text més acotat i realista, que combina la simplificació administrativa amb la consolidació d’espais de participació territorial i ciutadana, tot i que en alguns aspectes encara manté un cert desequilibri entre la participació formal i la participació efectiva.

Els articles 9 bis i 15 del Decret llei 16/2019, que regulaven respectivament la participació local en els projectes d’energies renovables i els tràmits d’informació i consulta pública, són els que reben un impacte més significatiu. El nou DL 22/2025 reforça les exigències de documentació i les fases de contrast tècnic entre departaments, però manté l’essència del procediment: la validació inicial de la suficiència documental per part dels òrgans competents i el manteniment del silenci administratiu positiu com a criteri per continuar la tramitació. Aquest element, tot i garantir agilitat, continua generant debat per la possible manca de control efectiu en projectes complexos o d’alt impacte territorial. El període de consulta pública es manté, però s’ajusta el criteri per determinar-ne la durada: ara la distinció no depèn de la potència del projecte, sinó del tipus de municipi, establint terminis més amplis (60 dies) per als municipis rurals —amb una població inferior o igual a 2.000 habitants i que pertany a una comarca rural—, una modificació coherent amb la voluntat de reforçar la veu dels territoris menys densament poblats. 

Pel que fa a la participació ciutadana, el DL 22/2025 manté la lògica d’oferir una participació local en la propietat o finançament dels projectes, però s’inclou una novetat significativa pel que fa a la participació de les poblacions afectades. En les instal·lacions de major grandària (parcs eòlics de potència superior a 10 MW i plantes solars fotovoltaiques de potència superior a 5 MW, situats a terra i en sòl no urbanitzable), l’ens promotor haurà d’impulsar una presentació pública del projecte a la ciutadania dels municipis afectats on hi hagi un torn obert de paraules amb rèplica per part dels organitzadors i haurà de facilitar un canal obert de comunicació (correu electrònic o formulari web). Finalment, l’ens promotor haurà d’entregar un informe en el qual es valori l’acceptació social del projecte, requisit que caldrà veure quin recorregut tindrà i quin serà el grau d’autocrítica dels promotors.

Com es pot veure, els processos de participació continuen vinculats sobretot a la dimensió econòmica del projecte, i no tant a la seva configuració o al seu impacte social. Caldria, no obstant això, que aquesta participació fos vinculant en certs aspectes clau i que s’establissin canals de comunicació estables —taules de seguiment locals— més enllà d’aquest mecanisme previ, i majorment informatiu, que assegurin una implicació real dels veïns i agents del territori. Aquesta és una de les principals mancances que ja s’havien identificat en l’experiència del DL 12/2025, que tot i haver estat derogat, havia apuntat algunes millores en la coordinació interadministrativa i en la concreció dels terminis.

Entre els aspectes més valorats del nou marc destaca la incorporació d’un article específic sobre les Comunitats Energètiques (nou article 24 al DL 16/2019), que les declara d’utilitat pública i preveu la creació d’un Registre de comunitats energètiques dependent del Departament competent en matèria d’energia. Aquesta mesura suposa un pas endavant en el reconeixement institucional d’aquestes iniciatives, fins ara sovint invisibilitzades, i estableix la possibilitat que les administracions públiques puguin constituir drets de superfície, concessions o autoritzacions de domini públic per facilitar la seva implantació. És una aposta clara per un model més distribuït i participat, en què la generació local d’energia té un paper central. En coherència amb això, la nova disposició addicional setena del DL 16/2019 dota l’Institut Català d’Energia (ICAEN) d’una estructura territorial pròpia, en coordinació amb els serveis territorials, per donar suport a comunitats energètiques i ens locals en el desplegament del Pla territorial sectorial d’energies renovables (PLATER) i altres projectes de transició energètica. Aquesta descentralització institucional és un avenç destacable que corregeix, en part, la manca d’acompanyament tècnic que sovint dificultava el desenvolupament de projectes locals, però que caldrà acompanyar de pressupost i seguiment ciutadà perquè sigui efectiva.

El DL 22/2025 també modifica el Decret llei 24/2021 de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, introduint canvis de fons en dos punts clau. En primer lloc, el nou redactat de l’article 5 redissenya la Taula de Diàleg Social de les Energies Renovables, que passa de ser un òrgan únic de caràcter general a establir-se a cada vegueria, amb l’objectiu de garantir una participació més propera i representativa del territori. Aquest gir territorial és ben rebut, ja que potencia la gestió descentralitzada i la detecció de conflictes a escala local. Tot i això, ens preocupa que s’opti per no mantenir també un espai de concertació a escala de país, que permetria assegurar la coherència entre territoris i donar continuïtat a l’experiència, encara inacabada i amb grans llacunes, de la primera Taula de Diàleg Social creada el 2021. El balanç és, doncs, ambivalent: d’una banda, celebrem la creació d’espais de participació permanents, però de l’altra, reconeixem que la manca d’un òrgan coordinador nacional pot dificultar la visió estratègica conjunta, així com el diàleg i l’equilibri entre territoris.

Pel que fa al nou redactat de la disposició addicional primera del mateix decret llei, el canvi de criteri en la planificació del PLATER és igualment significatiu. Si el text anterior fixava la producció d’energia a escala comarcal segons la demanda, ara es defineix en funció de la capacitat d’acollida municipal i es parla de solidaritat territorial en lloc de solidaritat intercomarcal. El nou enfocament pot permetre una assignació més ajustada als condicionants ambientals i territorials de cada municipi, però també podria generar tensions en la distribució dels projectes, especialment si els criteris tècnics no s’apliquen amb transparència. Malgrat aquests riscos, cal valorar positivament la concreció i el nivell de precisió que aporta el nou text i celebrar, encara que amb retard, l’elaboració del PLATER, imprescindible per donar coherència territorial al desplegament de les renovables.

En conjunt, el Decret llei 22/2025 consolida un model normatiu més complet i equilibrat que el seu predecessor (DL 12/2025), tot i mantenir algunes limitacions estructurals. Avança en la coordinació administrativa, amplia la dimensió territorial de la participació i reforça el paper de les comunitats energètiques com a agents clau de la transició. No obstant això, continua sent necessari garantir que la participació ciutadana sigui real, informada i vinculant, i que la celeritat administrativa no acabi afeblint el control públic ni la qualitat dels processos d’avaluació ambiental i territorial. En definitiva, es tracta d’un pas endavant en la maduresa del marc regulador català de les energies renovables, però encara amb reptes pendents per assolir un equilibri ple entre eficiència, sostenibilitat i justícia territorial.

Llegeix aquí la taula comparativa completa de les modificacions normatives