L’evidència que anem tard en la implantació de renovables és innegable, mentre que la urgència climàtica no pot ser una carta blanca per repetir els errors del passat. La Xarxa per la sobirania energètica (Xse), entenem que el PLATER és una eina necessària. Tot i les mancances del pla, iniciem un període de lectura crítica i anàlisi exhaustiva del document.
Creiem que el procés d’al·legacions és una oportunitat per aterrar i traslladar al Govern les nostres demandes històriques, a partir del document que el Govern ha posat sobre la taula. Ens prenem aquest temps de treball intern per elaborar unes al·legacions exigents i, sobretot, útils. És el moment de disputar unes regles del joc que incorporin la reducció del consum i la sobirania energètica com a eixos centrals del futur del país.
Assumir el cost de la transició, però amb condicions
Recentment, hem publicat l’estudi “Quina energia necessitarem el 2050 a Catalunya?”, on analitzem el futur energètic des dels principis de la sobirania energètica, la suficiència i els límits ecològics. Les conclusions ens obliguen a ser honestes amb nosaltres mateixes: tot i esprémer al màxim el potencial de les teulades i els espais artificialitzats, mesura que el PLATER ja recull, no n’hi haurà prou per cobrir la demanda d’una societat descarbonitzada.
Aquest és el punt on la planificació esdevé vital. Si sabem que caldrà ocupar espais no urbanitzats, el debat se situa en on, com i qui gestiona les renovables. Cap territori ha de ser sacrificat per mantenir activitats que no són essencials per a la vida o per alimentar el creixement econòmic d’unes poques empreses. El debat real ha de ser com gestionem l’impacte del desplegament de les energies renovables a Catalunya, i que aquest sigui altament participat.
Una oportunitat pel decreixement i la democràcia
El debat sobre la transició energètica no pot quedar atrapat en una simple substitució tecnològica. Canviar els combustibles fòssils per renovables sense revisar el model de consum és una recepta per al fracàs. El PLATER arrossega una mancança de base: neix lligat a les previsions del PROENCAT, un pla que es basa únicament en l’eficiència tecnològica i ignora la suficiència. Cal parlar de reduir la demanda d’energia i transformar la indústria i el transport, perquè cap transició serà justa si es basa en la premissa del creixement infinit.
Aquesta transformació només serà possible si la gent en forma part. Reclamem que la participació ciutadana i dels ajuntaments no sigui un mer tràmit informatiu. Volem espais de codecisió real, on el coneixement local i la defensa del patrimoni natural tinguin valor a l’hora de dissenyar el desplegament de manera compartida, assumint tant les necessitats col·lectives com els límits de cada territori.
Presentar al·legacions al PLATER és, per a nosaltres, una manera de dir que la transició serà justa o no serà. Entenem el recel de molts aliats que veuen el pla com una amenaça. Precisament per això, creiem que la nostra responsabilitat és ocupar aquest espai de debat. Convidem tots els col·lectius i plataformes a sumar-se a aquest procés perquè el futur energètic de Catalunya estigui a les mans de la seva gent.