Aquests dies presenciem com els resultats de les eleccions municipals es converteix en una lluita pel poder que obvia quines mesures s’implementaran al llarg del proper mandat per garantir una vida digna de les persones i la preservació de la biodiversitat que la fa possible. Malauradament s’ha continuat amb la priorització del xoc de blocs per sobre les necessitats de les persones.
Per tot plegat, en un moment on els grans lobbies pressionen en la direcció contraria, des dels moviment socials de la ciutat exigim que es posin al centre les polítiques socials i les necessitats de les persones i el planeta.
Davant els abusos i atacs a la democràcia dels poders econòmics, les persistents desigualtats, el greu deteriorament ambiental i l’emergència habitacional de la ciutat, es fa imprescindible abordar de forma immediata les següents demandes en l’acció de govern a Barcelona:
Desigualtats i justícia social
- Cal mantenir el compromís amb el pla decennal d’inclusió, revisar, reforçar i ampliar els plans de barris, reforçar les polítiques públiques en sanitat, serveis socials i educació, lluitant contra la segregació escolar, desenvolupant polítiques d’ocupació clarament orientades a fer front a la precarietat i els baixos salaris, incorporant mesures urbanístiques que facin front a la gentrificació i l’apropiació privada de l’espai públic.
- Exigim garantir l’accés universal als subministraments bàsics, sigui quin sigui el nivell de renda de la família o el règim de tinença del seu habitatge. En aquest sentit, tota política municipal hauria d’integrar la defensa i l’aplicació en forma de sancions de la Llei 24/2015, com a norma que protegeix els drets de les persones en situació de vulnerabilitat. Per altra banda, cal consolidar l’enfocament de la pobresa energètica des d’una perspectiva de drets, ampliant d’aquesta manera els recentment creats Punts d’Assessorament Energètic per tal que siguin un servei conegut i emprat pel conjunt de la ciutadania i fomentin l’apoderament col·lectiu. Igualment, cal avançar de manera decidida cap a la sobirania energètica, fent de Barcelona Energia un espai de participació col·lectiva per un control democràtic de la producció, distribució i consum energètic.
Emergència climàtica i justícia ambiental
És necessària una visió global de la qüestió i abordar prioritàriament l’emergència climàtica on les següents mesures son fonamentals
- Cal un canvi en el model de mobilitat, amb una aposta decidida pel transport públic: tramvia, metro, xarxa de transport en superfície amb perspectiva metropolitana, posada en marxa d’una extensa xarxa de parkings dissuasoris, foment de l’ús de la bicicleta i planificació d’un urbanisme favorable als vianants i d’una extensa xarxa d’espais verds amb la renaturalització dels rius Llobregat i Besòs.
- Apostar per una política de transformació del model energètic local. Amb un operador municipal verd, que no participi de la incineració de residus, amb govern públic-comunitari, que exerceixi com a verdader agent de canvi, cap a una transició energètica socialment i ambiental justa a la ciutat de Barcelona
- Lluitar contra els grans contaminants limitant al màxim el trànsit de vehicles moguts per energies fòssils, l’arribada de creuers, la generació d’energia mitjançant incineració o centrals de cicle combinat de gas o carbó.
- Una política de gestió de residus orientada al residu zero, implementació a tota la ciutat del sistema de recollida porta a porta amb una forta limitació de l’ús de plàstics, foment d’envasos retornables, reutilització, reciclatge i que elimini la incineració
- Implementar la remunicipalització de l’aigua de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, així com posar en marxa un espai de concertació entre actors socials i institucionals per tal de vetllar per la gestió de l’aigua com un bé comú, l’acompliment del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament i la preservació dels ecosistemes que abasteixen d’aigua Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Tal com, demanen més de 250 entitats, algunes de 3r nivell, en el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica de L’AMB*.
Emergència habitacional, lloguer i turisme
- Polítiques decidides per a una transició en forma de decreixement turístic acompanyades per alternatives econòmiques més justes. Substitució del consorci públic-privat Turisme de Barcelona per una agència pública encarregada de controlar i contenir el sector. Ampliació de la zona 1 de l’actual pla d’allotjaments turístic (PEUAT) a tota la ciutat, aturant la concessió de llicències de qualsevol tipus d’allotjament turístic a la ciutat i engegant un procés anàleg en l’àmbit metropolità.
- Abordatge de les grans infraestructures de mobilitat com a factor fonamental de la turistització; per ser port i aeroport competències supra-municipals, cal un acord de ciutat i un procés de diàleg amb la resta d’administracions perquè sigui la ciutat qui gestioni aquestes infraestructures. Cessió per part de la Generalitat a l’Ajuntament de la gestió del 100% de la recaptació de la taxa turística per destinar-la per llei a finalitats com ara el parc públic de lloguer, a reforçar del teixit veïnal o el finançament del procès de decreixement turístic.
- En política d’habitatge és imprescindible l’augment del parc públic de lloguer en compliment de la mesura del 30% i 15% d’habitatge públic. Cal un compliment íntegre de la Llei 24/2015, així com ampliar la Borsa de Lloguer i revisar les ajudes ofertes per l’Administració. Cal facilitar acords de lloguer social davant de problemàtiques com la de les famílies forçades a ocupar, així com publicar dades del fenomen.
- Per fer front a l’emergència cal modificar el protocol d’accés a la Mesa d’emergències i una reducció dràstica de la llista d’espera que actualment supera els dos anys. Cal acordar el destí del reallotjament després de desnonament amb antelació a la data del desnonament i evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Cal unificar les visites a Serveis Socials i Habitatge perquè existeixi una taula única i no es dupliquin les funcions.
- Cal un seguiment individualitzat dels casos de blocs amb intermediació directa de l’Ajuntament, agilització de les denúncies per assetjament immobiliari.
I per tot això és imprescindible que el proper govern de la ciutat tingui com a prioritat aquestes qüestions, amb transparència i facilitant la participació dels moviments socials per tal de seguir amb l’aprofundiment de la democràcia, i fer front als lobbies i als poders que intenten apropiar-se de la ciutat.
Barcelona, 11 de Juny de 2019
Aigua és Vida, Aliança contra la Pobresa Energètica, Assemblea de Barris per a un Turisme Sostenible, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, la PAH, Sindicat de Llogateres i la Xarxa per la Sobirania Energètica
Recull de premsa:
https://beteve.cat/politica/
https://www.ara.cat/societat/
http://www.rtve.es/alacarta/