Reflexions arran de la consulta pública sobre l’elaboració del PLATER

Context legislatiu per la seva elaboració

L’elaboració del Pla de Transició Energètica de Catalunya (PLATER) s’inicia en un context legislatiu que inclou diverses iniciatives i regulacions rellevants. Aquest context està basat en la Prospectiva Energètica de Catalunya en l’horitzó 2050 (PROENCAT 2050), que guia les accions en matèria energètica a llarg termini. A més, es pren com a referència el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, que estableix els compromisos i objectius a assolir en aquest àmbit.

En l’àmbit català, s’hi inclou la Llei 16/2017, del Canvi Climàtic, que planteja les polítiques per a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i altres mesures relacionades amb la transició energètica. També es consideren els Decrets Llei 24/2021 i 16/2019, que impulsen el desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, així com les mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables.

En l’àmbit europeu, es té en compte la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell, que promou l’ús d’energia procedent de fonts renovables, i el Reglament (UE) 2022/2577 del Consell, que estableix un marc per a accelerar el desplegament d’energies renovables. Aquests instruments legislatius i normatius proporcionen la base per al desenvolupament i implementació del PLATER, en consonància amb les polítiques nacionals i europees en matèria d’energia renovable.

 

Objectius clau de la proposta

El PLATER sorgeix com a resposta a la necessitat de complir amb els objectius establerts a la Prospectiva Energètica de Catalunya en l’horitzó 2050 (PROENCAT), que estableix per l’any 2050 un objectiu de potència instal·lada d’energia eòlica terrestre i solar fotovoltaica a terra de 23.136 MW i 19.394,3 MW, respectivament. Això representa un augment substancial respecte als nivells actuals, que a finals de 2021 eren de només 1.271,1 MW i 95,9 MW, respectivament.

L’Acord del Govern de declaració d’emergència climàtica, aprovat el 14 de maig de l’any 2019 i previ a l’elaboració de la PROENCAT, ja explicita en el seu punt novè la necessitat d’elaborar “una estratègia territorial per a la implantació de les instal·lacions d’energia renovable, fonamentalment eòlica i fotovoltaica, necessàries per a desenvolupar la transició energètica a Catalunya i complir amb els objectius de la Llei del canvi climàtic en matèria d’energia”.

Quatre anys més tard, s’inicia el procés d’elaboració del PLATER mitjançant una consulta pública, per a rebre aportacions orientades a l’elaboració del PLATER que, segons el document inicial, publicat tindrà els objectius següents:

1. Garantir que el futur sistema energètic estigui basat en energies renovables, amb la finalitat de tenir un mix elèctric 100% renovable l’any 2050, contribuint a assolir la neutralitat climàtica en aquest horitzó.
2. Assegurar el benestar de la ciutadania i promoure el creixement econòmic.
3. Garantir un subministrament d’energia assequible i segur, reduint la dependència de fonts no renovables i fomentant la producció i l’ús d’energia renovable distribuïda.

 

Una eina indispensable que arriba tard

En primer lloc, cal destacar que el PLATER és una eina necessària i urgent per garantir un desplegament just, equitatiu, suficient i planificat de les energies renovables a Catalunya. Per tant, arriba tard: és inexplicable que hagi passat quatre anys des que es va constatar la necessitat d’elaborar-lo.

Conseqüència d’aquest retard és, en part, les actuals tensions en el desplegament de les renovables en el territori català. S’està produint un avançament dels macroprojectes i desavinences en un context complex per a les plataformes de defensa territorial i per a les organitzacions i entitats climàtiques i ecologistes, que porten reclamant aquesta planificació durant els darrers anys.

En l’actualitat, és important tenir en compte la distribució de competències i la normativa estatal, concretament la Llei 24/2013 del Sector Elèctric, que confereix a la Generalitat de Catalunya la facultat de regular el procés d’autorització de les instal·lacions amb una potència superior a 100 kW i inferior o igual a 50 MW, tant per a ús propi com per a ús extern. Tot i això, l’Administració catalana també té competències compartides en matèria de protecció del medi ambient i altres àmbits relacionats, com ara l’urbanisme o l’habitatge.

Aquestes atribucions han de contemplar el fet que, que sense una eina de planificació com el PLATER, els criteris que impulsen el desplegament de projectes es basen exclusivament en raons econòmiques i en els interessos dels promotors, sense tenir en compte criteris territorials, socials, ambientals ni la promoció d’un model energètic distribuït i participatiu. Per aquest motiu, és imprescindible desenvolupar un pla ambiciós per al desenvolupament d’energies renovables que equilibri els drets que poden entrar en conflicte, amb l’objectiu de garantir una transició justa i consensuada amb el territori.

 

El gran repte: Una transició energètica justa

Dins dels objectius del PLATER (Pla d’Ordenació i Aprofitament de les Energies Renovables), es fa menció del creixement econòmic com a objectiu a garantir. No obstant això, aquest enfocament planteja contradiccions amb el motiu principal de la necessitat d’una implantació ordenada de les energies renovables, que és l’emergència climàtica i la necessitat d’una transició energètica justa que no deixi enrere ni les persones ni el planeta.

Des de fa temps, la Xse fem ressò de la perspectiva i teories del decreixement perquè entenem que és urgent reduir la demanda energètica. És imprescindible que el mantra d'”electrificar la demanda” vagi més enllà i inclogui la no electrificació del que no hàgim consumit. Existeix un important desacoblament entre el creixement econòmic i l’eficiència energètica, ja que es tracta d’un model que promou un consum energètic molt llunyà als punts de producció, amb grans pèrdues en el transport i la distribució.

Per tant, no hem de limitar el debat únicament a la descarbonització o a la substitució tecnològica cap a una matriu renovable, ni a l’eficiència energètica. Hem de parlar de reduir els consums, transformar els modes de producció i desplaçament, perquè estem davant d’un canvi estructural en què continuar repetint els mantres del “creixement econòmic” no és suficient.

L’energia obtinguda mitjançant fonts renovables té unes pèrdues energètiques molt superiors a l’obtenció d’energia a través de la combustió de combustibles fòssils, sigui en forma de calor o electrificada. Si l’objectiu és electrificar tota la distribució i consum energètic utilitzant exclusivament fonts renovables, l’imperatiu és decréixer. Cal prendre consciència que l’electrificació implica la construcció de més línies d’alta tensió per transportar aquesta energia, amb tots els conflictes territorials que suposa.

En aquest context, el marc legislatiu on se situa el PLATER es presenta com a complex, ja que existeixen diverses normes actuals que regulen o guien parcialment el desplegament de les energies renovables. Per aquest motiu, és necessària una Llei de transició energètica, de la qual ja ha circulat un esborrany, però que cal que avanci ràpidament en el seu procés de tramitació parlamentària. Aquesta llei hauria d’abordar altres problemàtiques que estan lligades al desplegament de les renovables, com ara l’emmagatzematge i la capacitat de la xarxa.

 

Les demandes de la Xarxa per la sobirania energètica (Xse)

Després d’analitzar el context i l’actual enfocament del PLATER, la Xarxa per la sobirania energètica (Xse) fem les següents demandes per tal que siguin incorporades:

1. Incloure un enfocament Nord-Sud en la “visió global” del pla, tenint en compte els impactes de les tecnologies renovables en altres països durant tot el seu cicle de vida.
2. Abordar l’aspecte urbà-rural en el punt de “cohesió territorial” i basar el concepte de “suficiència” en criteris clars de decreixement i reducció de la demanda. Els debats sobre el decreixement, o fins i tot postcreixement, han arribat ja a tots els àmbits, com es va poder constatar en la conferència Beyond Growth realitzada el maig de 2023 a iniciativa de 20 eurodiputats. Cal, per tant, que la legislació catalana en matèria energètica incorpori aquest aspecte en tots els textos, anant més enllà de conceptes com l’eficiència energètica o la descarbonització.
3. Clarificar i nodrir el paper dels municipis en el marc del PLATER, tenint en compte l’existència d’associacions municipals com l’Associació de Municipis per l’Energia Pública (Amep) i la importància dels municipis en el desplegament de les energies renovables. En el marc de treball actual del PLATER no s’esmenten els municipis. En canvi, sí que es mencionen les diputacions, consells comarcals i oficines de transició energètica.
4. Establir mecanismes per a la priorització d’espais antropitzats en la instal·lació de renovables, seguint les directrius de la Llei catalana de Canvi Climàtic i apostant per un model distribuït de generació pròxima als punts de consum energètic.
5. Actuar davant les males pràctiques d’alguns promotors de projectes de generació, que evadeixen controls més estrictes de l’impacte ambiental dividint les instal·lacions en diferents societats del mateix grup empresarial. És necessari que l’Administració disposi de mecanismes per fer front a aquest frau de llei i que les plataformes ciutadanes puguin denunciar-les de manera efectiva.
6. Establir mecanismes més clars de preservació d’espais agrícoles i espais naturals. La transició energètica no l’únic repte de Catalunya per fer front al canvi climàtic i establir una estratègia integral que abordi altres aspectes relacionats amb el canvi climàtic, com la mobilitat, el model de producció i industrialització i la sobirania alimentària.
7. Incloure en tots els processos de decisió a la població, entitats, organitzacions i plataformes de defensa territorial. El PLATER hauria de reforçar la inclusió de mecanismes de participació molt més enllà del que s’indica al Decret Llei 24/2021, que és del tot insuficient i deriva en ofertes de participació únicament econòmiques, excloents i en cap cas obligatòries.
8. Cal establir mecanismes per evitar la massificació de renovables en determinades comarques i garantir que es protegeix sempre el 30% de la generació destinada a l’autoconsum, com estipula la Llei de Canvi Climàtic.
9. Establir l’obligació d’instal·lar renovables en tots els edificis, espais i equipaments públics en un termini màxim de 3 anys.

En resum, la transició energètica és una oportunitat per establir un nou model energètic que sigui ambientalment i socialment just, democràtic i inclusiu. Per aconseguir-ho, és essencial que el PLATER vagi més enllà d’una simple substitució tecnològica i atengui les principals mancances del model actual. Cal avaluar quins usos energètics són socialment necessaris, i identificar aquells que són superflus. Això ens permetrà determinar la quantitat d’energia renovable que és imprescindible garantir.

Aquesta anàlisi ha d’anar acompanyat de l’impacte ambiental que generen els grans parcs d’energies renovables, especialment en les províncies de Tarragona i Lleida, que històricament han estat les més afectades per la implantació de projectes energètics.

Per tant, en el marc del PLATER, és crucial abordar aquestes qüestions de manera integral, prenent en consideració els aspectes socials, ambientals i territorials. Només així podrem assegurar una transició energètica justa.