Ja ha tingut lloc la primera trobada per la justícia ambiental i social i amb ganes de tornar-se a trobar a principis d‘ estiu per seguir treballant sobre com incidir en el procés constituent perquè aquest sigui més sostenible i fer front als problemes climàtics, energètics i de seguretat ambiental que tenim com a societat. Ens vam reunir una sèrie d’entitats vingudes de diferents àrees, algunes amb una llarga trajectòria medi ambientalista, i vam posar en comú problemes i necessitats de forma ordenada i lúdica a través del debat. El primer espai va ser conformat per 5 ponències que van concretar els punts clau per a una bona gestió de la governança de la sostenibilitat (pel bé comú en tots els àmbits ambientals, amb incidència vinculant i compromesa i de seguiment) per assolir els objectius i reptes de la justícia ambiental i social.
En una altra ponència es va parlar de crisi climàtica des del punt de vista científic-tècnic de les emissions de gasos contaminants, l’escalfament i el desgel de l’Àrtic, i el perill d’arribar a un punt de no-retorn i la necessitat de la resiliència i el decreixement. A tall d’exemple, per revertir el procès, cal rebaixar la dependència de les infraestructures bàsiques dels combustibles fòssils, descentralitzar la producció agrícola i de les xarxes de distribució, incentivar del transport col·lectiu de forma coherent i planificada, etc.
En cinquè lloc i per finalitzar es va parlar de les grans mega-infraestructures que s’estan desenvolupant a tot el planeta per les exportacions de mercaderies a través d’un transport sec ( Veure el documental “Walking the Line“ ) vies de tren des de Àsia fins a Europa, el midcat, i sobre com impulsar una societat del decreixement en el nou marc català. Per primera vegada es va incloure la importància de l’aprenentatge individual i col·lectiu de la facilitació, l’escolta activa, la comunicació no violenta, les cures i la inspiració d’altres cosmovisions.
Si per una societat del decreixement ens hem d’organitzar més i millor, haurem d’aprendre a relacionar-nos més i millor. Alfons Pérez.
En acabar els ponents vàrem obrir el torn de paraules on es va parlar de fracking, de la importància de crear sinergies entre les entitats dedicades a la conservació mediambiental i quina és la millor manera per incidir en la formació d’un nou país. Seguidament es va dividir la gent en grups que van treballar per temes la governança i sostenibilitat, la crisi climàtica, la conservació del territori, el decreixement i ètica o drets humans i dels animals i deute ecològic,… S’ha de destacar la importància de les entitats en tasques de sensibilització i en l’educació, la transparència de les institucions de cara a gestionar els recursos i béns comuns, la remunicipalització dels serveis bàsics: aigua, energia com a eina per a un major benefici d’interès comú, com formar als ciutadans per una major participació democràtica, la necessitat de gestionar la sobreinformació i el dret bàsic a l’accés a la informació.
Després d’un “bio-dinar” vegà i un segon debat es va concloure amb una manifestació al centre de Girona promoguda per Aigua és Vida, Ecologistes en acció, Xarxa per la sobirania energètica,… per denunciar les irregularitats que es venen duent a terme des de fa temps a causa de la privatització del servei municipal de l’aigua i de la necessitat de remunicipalitzar-lo a la mateixa ciutat.
Links relacionats amb la jornada
http://www.emporda.info/girona/2016/03/19/alianca-dunes-50-entitats-ecologistes/307079.html
http://www.emporda.info/girona/2016/03/20/50-entitats-ecologistes-socials-creen/307239.html
sobre la manifestació
https://aiguagirona.wordpress.com/