Aquest dimecres, 25 d’octubre, tindrà lloc una reunió d’alt nivell de presa de decisions (High Level Decision-Making Meeting) on participaran alts càrrecs de la Comissió Europea i dels governs dels 27 països de la UE per a debatre sobre els projectes a incloure en la sisena llista de Projectes d’Interès Comú Europeu/Projectes d’Interès Mutu (Project of Common Interest/Projects of Mutual Interest – PCI/PMI). Desenes d’organitzacions ambientals i de la societat civil de tota Europa hem volgut unir-nos per a expressar la nostra preocupació davant la probable inclusió en aquest llistat del H2Med, una infraestructura que aspira a ser el major corredor d’hidrogen verd entre la península ibèrica i el centre d’Europa, així com d’altres infraestructures per al transport d’hidrogen que considerem innecessàries i sobredimensionades.
En l’actual context de crisi energètica i climàtica en el qual ens trobem, existeix una tendència a considerar l’hidrogen verd com una de les opcions més viables per a avançar cap a la descarbonització de l’economia. “Això ha provocat l’inici d’una frenètica carrera per desenvolupar nombrosos projectes, alguns dels quals corren el risc de no ser necessaris en el futur per estar sobredimensionats i no respondre a les necessitats de la transició energètica, com és el H2Med”, assenyalem les organitzacions en una missiva que hem remès als participants del High Level Decision-Making Meeting, demanant-los que s’oposin a aquesta mena de projectes.
El H2Med inclou dues interconnexions transfrontereres que farien possible el transport d’hidrogen des de la península ibèrica fins a França. La primera connectaria via terrestre Espanya i Portugal (projecte H2Med-CelZa), mentre que la segona seria una interconnexió submarina entre Espanya i França (projecte H2Med-BarMar). Els nivells de producció actual d’hidrogen verd i la incertesa sobre la seva producció i demanda futura no justifiquen la construcció d’aquest projecte. “L’hidrogen verd es troba encara en una fase molt prematura de desenvolupament. És una tecnologia immadura en termes de producció a gran escala, així com de transport i emmagatzematge. Perquè contribueixi de manera real i significativa als objectius climàtics de la Unió Europea, es necessiten grans avanços en termes de tecnologia i eficiència”, expliquem les organitzacions.
Si el H2Med i els altres projectes per al transport d’hidrogen són considerats PCI, podrien tenir la categoria de projecte prioritari i estratègic, aspirant a determinats beneficis per a poder agilitzar la seva posada en marxa, com a finançament per part de la Unió Europea, millors condicions reguladores o processos de concessió d’autoritzacions més accelerats, la qual cosa suavitzarà les exigències ambientals amb les quals han de complir aquests projectes.
La nostra preocupació s’ha vist agreujada en conèixer-se que l’Agència de Cooperació dels Reguladors de l’Energia (Agency for the Cooperation of Energy Regulators – ACER), organisme de la UE que assessora les institucions europees sobre diverses qüestions relacionades amb l’energia, ha inclòs el H2Med en el seu llistat de projectes que suggereixen tinguin consideració de PCI.
Les dificultats associades al transport d’hidrogen a llarga distància des d’una perspectiva econòmica, tècnica i d’eficiència energètica, fan que l’objectiu sigui prioritzar la producció i el consum local d’hidrogen verd. Així, les organitzacions indiquem que l’ús de l’hidrogen verd ha de prioritzar aquells sectors industrials difícils de descarbonizar (sector siderúrgic) i en sectors impossibles d’electrificar com el transport marítim o l’aviació, no sense abans reduir la seva demanda. A això cal sumar que, en cas de blending -mescla de gas fòssil amb hidrogen-, l’hidrogen verd podria utilitzar-se com a excusa per a continuar depenent del gas fòssil, la qual cosa és inacceptable per les seves greus repercussions sobre les persones i el clima.
A més, la implantació massiva de parcs renovables necessaris per a una producció d’hidrogen verd a gran escala pot tenir impactes adversos en el medi ambient i la biodiversitat, enfrontant-se així a una escassa acceptació social a conseqüència de la falta de diàleg previ amb les comunitats afectades. També pot comportar impactes molt negatius sobre el clima degut al seu major risc de fugides a l’atmosfera.
A mode de resum, els signants demanen que abans d’incloure el H2Med en la sisena llista de PCI es tinguin en compte els següents factors:
- Els promotors no han realitzat un estudi previ detallat sobre les perspectives de producció i demanda futura de l’hidrogen verd.
- En el cas del H2Med-BarMar no existeix informació sobre la seva viabilitat tècnica i econòmica. El projecte pertany a una categoria per a la qual no existeixen guies sobre el seu disseny, de manera que es garanteixi l’eficiència i la seguretat de la infraestructura.
- La construcció del H2Med implicaria la construcció d’una xarxa de noves infraestructures per al transport de l’hidrogen a mitjana i llarga distància que, fins a la data, no ha demostrat ser necessària.
- Els projectes de transport d’hidrogen com el H2Med, implicarien l’adaptació de gasoductes existents. No obstant això, les tecnologies per a adaptar els gasoductes fòssils al transport d’hidrogen no estan desenvolupades actualment a gran escala, ni són tan fàcils d’aplicar com suggereix la indústria. De fet, les propietats fisicoquímiques de l’hidrogen impliquen un major risc de fugides, amb les consegüents repercussions greus sobre el clima (l’hidrogen és un gas d’efecte d’hivernacle indirecte).
- Si el H2Med s’inclou en la llista de PCI, podria sotmetre’s a controls ambientals menys estrictes i quedar exempt d’avaluacions exhaustives d’impacte ambiental. Això últim cobra especial rellevància si tenim en compte que H2Med-BarMar travessarà el Golf de Lleó, un dels ecosistemes amb major índex de biodiversitat del Mediterrani.
- El finançament públic que rebria aquest projecte anirà en detriment d’altres mesures l’eficàcia de les quals ja ha estat demostrada, com l’aposta per projectes renovables amb participació ciutadana, l’autoconsum, les comunitats energètiques i/o les millores en l’eficiència energètica de les llars.
Signants (en ordre alfabètic)
Polítics:
Júlia Boada, diputada de En Comú Podem (GP Plurinacional Sumar)
David Cormand, Member of the European Parliament (Greens/EFA).
Rosa D’Amato, Membro del Parlamento Europeo (Greens/EFA).
Francisco Guerreiro, Member of the European Parliament (Portuguese independent – Greens/EFA).
Manu Pineda. Member of the European Parliament (IU/PCE – The LEFT).
Sira Rego. Member of the European Parliament (IU – The LEFT), Federal spokesperson for IU.
Michèle Rivasi, Member of the European Parliament (Greens/EFA).
Caroline Roose, Member of the European Parliament (Greens/EFA)
Marie Toussaint, Member of the European Parliament (Greens/EFA).
Miguel Urbán Crespo. Member of the European Parliament (Anticapitalistas – The LEFT)
Organitzacions:
Amigos de la Tierra
ARAYARA.org Europe
ASEED Europe
Association PIERREDOMACHAL ( Vallée du RHÔNE, France )
Bond Beter Leefmilieu
Campagna Nazionale Per il Clima Fuori dal Fossile
Climáximo
Colectivo Burbuja
Comité Cidadán de Emerxencia -CCE- (Ría de Ferrol)
COESUS – Coalition
Corporate Europe Observatory
Counter Balance
ECODES
Ecologistas en Acción
ECO-UNION
Emergenzaclimatica.it
End Fossil BCN
Environmental Association “Za Zemiata” – Friends of the Earth Bulgaria
European Environmental Bureau (EEB)
Food & Water Action Europe
Forum Ambientalista
Friends of the Earth Malta
Friends of the Earth Europe
Fridays for Future España – Juventud por el Clima
Fundación Renovables
Futuro en Común
Gastivists collective
Global Witness
Greenpeace
Ingeniería Sin Fronteras
Instituto Internacional de Derecho y Medio Ambiente (IIDMA)
Les Amis de la Terre France
Movimento No TAP/SNAM della Provincia di Brindisi
Observatorio de la Deuda en la Globalización (ODG)
Plataforma por un Nuevo Modelo Energético
ReCommon
Red Gas No Es Solución
Rete Norigass No GNL (Italy)
Association Workshop for All Beings
Notre Affaire A Tous
Stowarzyszenie Ekologiczne EKO-UNIA, Poland
WeSmellGas
Xarxa per la sobirania energètica (Xse)
ZERO – Associação Sistema Terrestre Sustentável, Portugal
Partits polítics:
Anticapitalistas
Izquierda Unida
Verdes Equo